Sélection de la langue

ValenciàEspañolEnglishFrench (Fr)

Éditions récents

ELS CAVALLERS DEL REGNE DE VALENCIA

Titre: "Els cavallers del Regne de Valencia"

Prix: 10€

Contact:

secretaria@inev.org

Plus d'informations ici

Homenage de l'Institut d'Estudis Valencians a Frederic Mistral PDF Imprimer Envoyer
Écrit par Albert Cuadrado   
Vendredi, 29 Août 2014 13:16
No hi ha traduccio disponible

El proxim dia 8 de setembre a les 8:00 de la vesprada en els jardins de Serrans (junt al riu), en el monument a Frederic Mistral (està a l'altura de Blanqueries 14), se fara un homenage a Frederic Mistral en commemoracio del centenari de la seua mort. En la foto de baix se pot vore la localisacio del monument.

 

 

 

Mistral fon el primer poeta d'entre les llengües minoritaries europees en obtindre el premi Nobel, gracies al seu llibre "Mireio". Tenia una molt bona amistat en el patriarca de les lletres valencianes d'aquell temps, Teodor Llorente, al qual conegue cap a 1860 en una reunio dels llemosinistes en Barcelona. Mistral, molt procliu a la colaboracio entre les antigues llengües migevals del migdia frances, feu tot lo possible per a que eixe lligam estiguera viu.

 

Monument a Mistral en Valencia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Este somi es trencà quan cap a finals de sigle els catalans inventaren el catala, com a "anima mater" de totes les llengües del sur frances. Encara que Llorente segui mantenint relacions en els catalans, per amistat, i Mistral, en vore les fosques intencions, es centrà en promoure la llengua provençal per mig del Felibrige, tant Llorente com Mistral seguiren mantenint relacions epistolars fins al final de les seues vides, puix ya des dels primers temps els uni una fonda amistat.

Frederic Mistral naixque en el Mas del Juge, prop de la vila de Maillane (França), en una familia rural acomodada el 8 de setembre de 1830. Sos pares se dien François Mistral i Adélaide Poulinet, i Mistral fon producte del segon matrimoni de son pare. Començà a anar a l'escola prou tart, als nou anys. D'este temps els seus biografs arrepleguen el fet de que fea fugina prou.En una d'estes eixides es pillat per son pare i es enviat al pensionat de Saint Michel. D'aci passà al d'Avignon, a on conegue al seu amic Roumanille, professor fill de jardiner.

Entre 1848 i 1851, estudià Dret en Aix-en-Provence i tornà a Maillane, a on se converti en defensor de l'independencia de la Provença i sobre tot del provençal, "primera llengua lliteraria de l'Europa civilisada". Producte d'estes idees es la primera publicacio: "Li Prouvençalo" (1852), recull de poemes de diversos autors. Passat un poc el temps, encara que en eixe any, se produi el Primer Congrés de Poetes Provençals en Arles. A l'any següent se fa un atre Congrés en Aix. Finalment el 21 de maig de 1854 en el castell de Fontségugne s'instituix el Felibrige, reforma que pretenia resoldre un dels drames que patia la llengua provençal d'aquell temps, com era l'influencia de la normativa francesa.
En Maillane, Mistral contà en la colaboracio de Joseph Roumanille (Roumanilha), al que havia conegut en Avignon, i el dos se convertiren en els capitosts del renaiximent de la llengua provençal.

En la seua obra, Mistral rehabilità la llengua provençal, portant-la als mes alts cims de la poesia epica: la calitat d'esta obra se consagrarà en l'obtencio dels premis mes prestigiosos.

Frederic Mistral

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En quant al seu treball filologic se pot dir que es dedicà a recopilar paraules des de la seua masia, per a redactar un diccionari i diversos texts de cançons originals.
La seua obra principal fon "Mirèio" (Mireya) a la que dedicà huit anys d'esforços. La publicà en 1859. Mireya conta l'amor de Vincent i de la bella provençal Mireya. Esta historia es equiparable a la de Romeu i Julieta, encara que la llengua provençal aporta una major riquea al text al mostrar la força dels sentiments, sobre tot oralment en l'accent. E. Cazes parlant de l'exit de "Mireya" diu: "Hague, en este poema, dos coses: nomes una novela, patetica, i el retaule d'una terra fertil, la bellea natural i el recort de l'antigor o de l'Edat Mija; que es l'historia de dos amants i la pintura de tot un païs".

Degut a l'exit de "Mirèio" Mistral es traslladà de Mas del Juge a Maillane, a on escriu "Calendau", i el famos compositor Charles Gounod feu una opera, "Mireille", basada en este tema en 1863.
Ademes de "Mirèio", Mistral es autor de "Calendal", "Nerte", "Lis isclo d’or" (Les Illes d'Or), "Lis oulivado" (Les olivades), El poema del Rodan, obres totes elles que servixen per a que se li considere el major dels escritors en llengua provençal.

Mistral mor el 25 de març de 1914 en Maillane. Tres anys abans ho havia fet el seu amic Llorente, un 2 de juliol de 1911.