Mariano Benlliure Imprimer
Écrit par Miguel Rodrigo   
Mardi, 08 Septembre 2015 15:37
No hi ha traduccio disponible

Hui es conmemora el naiximent de l'escultor Mariano Benlliure Gil. L'Institut d'Estudis Valencians vol recordar en estes llinies al genial artiste valencià. Va naixer tal dia com hui, 8 de setembre, pero de 1862 en el numero 14 del carrer de l'arbre (calle baja, actualment) en una familia en la que l'ofici del pare, Juan Antonio Benlliure Tomas, marcà el futur de Mariano i dels seus germans. I es que son pare va influir de manera significativa en la vida professional del nostre protagoniste perque va desenrollar durant tota la seua vida l'ofici de pintor- decorador. Encara que naixque en el barri del Carme de la ciutat de Valencia va canviar molt pronte de residencia ya que la familia Benlliure se'n ana a viure a l'actual barri del Cabanyal, antigament conegut com a Poble Nou del Mar. Es en eixe moment quan comença a acompanyar al seu germa José a l'academia del pintor Francisco Domingo Marqués i ya, quan nomes tenia sis anys, presentà la seua primera obra en una expocisio local; l'obra s'anomenava Frascuelo entrando a matar. Despres d'algun temps en el taller de l'escultor Gelabert i en les Escoles Pies viajà en companyia de la seua familia a Madrit a on ya es trobaba el seu germa José, tambe de gran fama nacional i internacional. En eixa epoca, entre 1872 i 1877, va realisar les primeres obres que li permetrien alcançar certa popularitat, d'eixa epoca son les escultures Marqués de Heredia, La cogida de un picador i Jesus descendido.

Autorretrat en bronze de Mariano Benlliure (1900), Museu de Belles Arts de Valencia

 

A partir de 1881 comença a viajar de manera continua a Roma i alli es guanya la vida realisant algunes pintures, tambe era un pintor notable, en aquarela i a l'oli ademes de escultures de tematica costumbrista com ¡Accidente!. Tambe en la capital italiana culmina les obres Monumento a la Reina doña Barbara de Braganza i el monument al pintor José de Ribera. Destaquem en eixa epoca els retrats en relleu realisats en marbre de la Reina Maria Cristina de Habsburgo-Lorena y sus tres hijos. El treball de Mariano Benlliure durant molts anys podriem calificar-lo de febril fent encarrecs a diferents personalitats del moment (politics, militars, religiosos, artistes, intelectuals) destacant entre molts atres: els retrats i monuments del Conde de Bugallal, de Mateo Sagasta, de Menéndez y Pelayo, de Santiago Ramon y Cajal, del General Federico de Madariaga, de Goya, de la Reina Victoria Eugenia con una flor en el pecho, de José Ribera i de Joaquín Sorolla. Tambe, sobre tot a partir de 1920 treballà per a clients en hispanoamerica com ho demostren el monument al General Urquiza (1920) en la ciutat de Paranà, al General San Martín (1921) en Lima, el de Bernardo Irigoyen (1921) en Buenos Aires o el de Vasco Nuñez de Balboa (1924) i Simón Bolívar (1926) en Panamà.

 

Monument en bronze dedicat al pintor José Ribera, Plaça del Poeta Llorente, Valencia(esquerra) i Monument al General San Martin, Lima (Peru)

 

Es molt coneguda la seua obra dedicada a temes religiosos treballant en moltes ciutats espanyoles com Zamora, Conca, Crevillent, Malaga, Salamanca i Madrit. Podriem destacar en est apartat, entre moltes atres, la Redención (1929-1931), feta en caoba de Cuba policromada per a la Confraria de Jesús Nazareno de Zamora o la Imagen del Dulce Nombre de Jesús Nazareno del Paso (1935-1940) feta en pi de flandes policromada, en la Basílica del Paso y la Esperanza de Malaga.

 

Redención (1929-1931), Confraria de Jesús Nazareno de Zamora i la Imagen del Dulce Nombre de Jesús Nazareno del Paso de Malaga

 

 

Tambe son importants les seues creacions sobre tematica funeraria i en este sentit podriem mostrar diferents mausoleus com el dedicat al torero "Joselito" en el cementeri de San Fernando de Sevilla o el dedicat al tenor Julián Gayarre en Roncal (Navarra).

 

Mausoleu del torero José Gomez Ortega, "Joselito" (1920-1926)

 

Mausoleu en bronze i marbre dedicat al tenor Julián Gayarre en el cementeri de Roncal (Navarra).

 

Parlar de Mariano Benlliure es parlar d'un artiste d'una categoria fora de serie que alcançà el reconeiximent mundial. Entre els premis i distincions podem destacar algunes:

 

Primera Medalla d'Or en l'Exposicio Nacional de Belles Arts per l'obra José Ribera (1887)

 

Primera Medalla en l'Exposicio Internacional de Munich per "La Marina" (1890)

Medalla d'Honor en l'Exposicio Internacional de Paris (1890)

Elegit membre de l'Academia de San Lucas (1891)

Medalla d'Honor en l'Exposicio Nacional de Belles Artes, en l'obra dedicada al poeta Antonio Trueba (1895)

Medalla d'Honor en l'Exposicio Internacional de Paris (1900)

Elegit Academic de Belles Arts de San Fernando (1901)

Es nomenat Director de l'Academia Espanyola en Roma (1902)

Director del Museu d'Art Modern (1917)

Medalla d'Or del Circul de Belles Arts (1924)

Nomenat Director General de Belles Arts (1931)

 

Mariano Benlliure Gil va morir en Madrit el 9 de novembre de 1947 quan tenia 85 anys; en eixe moment estava treballant en una obra religiosa anomenada Entrada de Jesús en Jerusalén, encarrec del poble de Crevillent.