Seleccio d'idioma

ValenciàEspañolEnglishFrench (Fr)

Publicacions recents

ELS CAVALLERS DEL REGNE DE VALENCIA

Titul: "Els cavallers del Regne de Valencia"

Preu: 10€

Contacte:

secretaria@inev.org

Mes informacio aci


Tots els dies 9 - Francesc de Vinatea PDF Imprimir E-mail
Escrit per Frederic Garcia   
dimecres, 8 - octubre - 2014 09:57

L'Institut d'Estudis Valencians participarà en l'homenage que se li retrà a Francesc de Vinatea hui (8 d'Octubre) a les 19:30 h en el monument seu que hi ha en la plaça de l'Ajuntament del Cap i Casal.

Este homenage entra dins de la campanya Tots els dies 9 que preten retre homenage cada dia 9 de cada mes a un personage ilustre valencià. En este homenage participen tambe les associacions Rogle Constanti Llombart, Colectiu Lluis Fullana, Plataforma Jovenil Valencianista, Convencio Valencianista i E.C.V. El Pilo.

 

Francesc de Vinatea

 

Francesc de Vinatea (Morella, 1273 – Valencia ciutat, 1333)

 

Francesc de Vinatea naixque en la vila de Morella en el sí d’una familia noble de la capital d’Els Ports, fill de Pere i Elisenda. El seu llinage es vinculava ad alguns bales, antepassats seus, i a Pere de Vinatea, cavaller que lluità junt a Jaume I en el proces de conquista de les terres valencianes.

Rebe una formacio propia del seu llinage i adecuada a la seua primigenitura, format en l’art de la cavalleria, tambe estudià lleis en la capital del Regne. Acabat el seu periodo de formacio regressà a Morella a on seguiria en l’ofici familiar lligat principalmente al comerç de la llana i l’artesania. Uns atres productes propis de l’activitat comercial de la zona eren les resines de pi, la mel, els cereals, els fruits secs, les pells adobades i uns atres productes textils.

Morella fon vila real i contà en representacio en les Corts (Braç Real), sent la primera ciutat en orde d’importancia despuix de Valencia, i seguida de Xativa, Sagunt i Alzira.

Francesc de Vinatea es va casar entre 1293-1295, quan tenía uns vint anys, en Na Carbona, jove de la noblea morellana, provablement filla de Ramon de Calvera II, senyor del castell de Todolella; per esta rao, mes tart, en 1313 Vinatea se convertiria en senior d’este lloc, encara que algun atre historiador apunta a unes atres causes.

Les qualitats del nostre personage, i la seua posicio social i economica, propiciaren que fora elegit Jurat de la vila. Pero una circumstancia, atenent a les investigacions fetes sobre el personage, marcà part de la seua vida. A causa dels negocis familiars havia d’absentar-se llargues temporades de la seua llar en certa freqüencia; en una d’estes ocasions, en tornar a casa sorprengue a la seua dona en flagrant adulteri i, ofuscat per la situacio, li donà mort ad ella i a l’amant.

Fogi a Valencia i es presentà a la justicia, la benignitat del rei Jaume II, en jujar-se esta qüestio d’honor, l’eximi de les penes llegals, lo que li permete retornar a Morella, a on vengue gran part de les les propietats que posseia en la seua ciutat i en Sant Mateu, transferint el senyoriu de la Todolella a sa filla Francisqueta. Acabats estos tramits s’aveïnà definitivamente en Valencia, Cap i Casal, a on fon molt ben acollit socialmente i pronte es feu mereixedor de la confiança dels seus veïns i de la propia Corona. Aquiri el senyoriu de Benimaclet.

De nou va contraure matrimoni, en este cas, en Jaumeta Castellà o Castellona, filla de cavaller. Del primer enllaç tenía dos fills, Pere i Nicolau, i del segon ne naixqueren uns atres encara que eren menors d’edat quan ell mori.

En 1328 era ya Justicia de lo Criminal i de lo Civil. En 1333 fon elegit Jurat, junt a Ramon de Lebia, Giner Rabasa (Jurat en Cap), Berenguer Suau, Ramon Castellà i Pere Claramunt, i un any abans havia segut elegit Conseller de la parroquia de Sant Nicolau, demarcacio en la que vivia.

Sent Juart, en 1333 es produi el fet que motivà que passara a ser un personage de rellevancia historica, un heroe civil com l’han nomenat alguns intelectuals. Alfons II de Valencia, el Benigne, que fon requerit en dos ocasions pels valencians, donada la seua tardança en vindre a Valencia a jurar els Furs (ho faria en les Corts de 1329), hague de confirmar, a instancies d’estos, el privilegi del seu antecessor Jaume II, donat el 14 de decembre de 1319, sobre l’unitat perpetua del territori valencià. El rei assenti i jurà i llavors li exigiren complira en lo que era un contrafur, puix havia fet donacio a sa Muller, Elionor de Castella, de viles i terres en el seu favor i, mes tart en el fill d’esta, Ferran, en desfavor de l’hereu llegitim l’infant Pere. Este contrafur que desmembrava el Regne de Valencia fon la causa que sublevà els anims dels valencians que li eixigirien respecte a la llei.

La Cronica de Pere el Ceremonios relata el conegut “Fet de Vinatea”. Els Jurats pregueren la determinacio de denunciar devant del rei el contrafur i exigir la seua revocacio, a mes de que la ciutat s’armara en prevencio per si la resposta no era favorable. Una senyal indicaria si havien segut desatesos en l’audiencia real i, llavors, es produiria l’intervencio armada donant mort a tots els qui es trobaren en el Palau Real a excepcio del reis i l’Infant Ferran.

Vinatea, Jurat i natural d’una de les viles afectades per les donacions, s’oferi voluntari per a mediar davant el rei, sabedor que podia no eixir viu d’aquella audiencia.

El rei, davant les valentes i justes paraules de Vinatea, va atendre la demanda, revocà les concessions i inclus reprimi la superbia de sa Muller, la reina, en les següents paraules:

“Reina, reina, el nostre poble es franc, e no es aixi subjugat com es lo poble de Castella, car ells tenen a nos com a senyor, e nos a ells com a bons vassalls e companyons”.

Vinatea havia testat abans de prendre la decisio de convertir-se en portaveu davant al rei Benigne, disponent el reconeixment de fills illegitims i repartint el seu llegat. Per causes que no es coneixen en certea, al poc de la seua accio (2 d’agost de 1333), mori provablement assessinat. Les seues despulles dispongue reposaren en el convent de Sant Francesc de Morella.

J.M.

Fet de Vinatea