Seleccio d'idioma

ValenciàEspañolEnglishFrench (Fr)

Publicacions recents

ELS CAVALLERS DEL REGNE DE VALENCIA

Titul: "Els cavallers del Regne de Valencia"

Preu: 10€

Contacte:

secretaria@inev.org

Mes informacio aci


Homenage de l'Institut a Mistral. Discurs del president PDF Imprimir E-mail
Escrit per Prensa   
dimarts, 9 - setembre - 2014 15:50

HOMENAGE A FREDERIC MISTRAL
Valencia, 8 de setembre de 2014


Bona vesprada


Benviguts ad este homenage que vol rendir l'Institut d'Estudis Valencians al gran lliterat Frederic Mistral del que enguany es celebra el centenari de la seua mort, que va tindre lloc en 1914.
I ho fem junt a este bust dedicat a Mistral que Lo Rat Penat regalà a l'Ajuntament de Valencia en 1930 en motiu de la celebracio del centenari del naiximent de l'autor provençal.
Mistral va naixer el 8 de setembre de 1830 en el Mas del juge, en Maillane, dins d'una familia rural acomodada.
En 1851 es llicencia en Dret en Aix-en-Provence.
En eixe moment la Provença viu un moment de recuperacio de la seua cultura propia, tradicional.

Eixe mateix any Roumanille publica Li Prouvençalo un recull de poemes de varios autors en llengua provençal.

En agost de 1852 es celebra el primer congres d'escritors d'Oc en Arles. Este encontre es celebrarà anualment baix el nom de Lou Roumavagi dei troubaires.
En la segon edicio participa per primera volta Mistral.
En maig de 1854 set escritors provençals funden el “Felibrige” Es tracta de Roumanill, Mistral, Aubanel, J. Brunet, A. Mathieu, A. Tavan i P. Giéra. Els seus membres en nomenen Félibres.
Els seus objetius eren:

- Restaurar la grafi i la gramatica (contrarestant l'influencia de la normativa francesa)

- Fer de la llengua un instrument nou i

- Compondre i escriure noves obres.

En 1859 Mistral publica, als 29 anys, la seua obra mestra: Mirèio. Li costà un treball de huit anys pero li va supondre un exit casi universal. Eixe mateix any fon traduida en prosa al frances. I a lo llarc del temps ha segut traduida a mes d'una vintena de llengües.
Mireio conta l'historia d'amor de Vicent i la jove Mireya. Tota l'obra es un cant a la Provença, les seues constums, el seus cultius, festes, indumentaria, mitologia, o llegendes.

Es una tematica que es mantindra durant tota la seua obra, que podem situar dins dels parametres del Romanticisme, la valoracio i exaltacio de lo propi front a lo comu. Que donaria pas al nacionalisme com a moviment politic. I en Valencia donaria lloc a la Renaixença.
Degut al seu exit, en 1864 el compositor frances mes popular de l'epoca, Charles Gounod, compon l'opera Mireille basant-es en el Mirèio de Mistral.
En 1867 publica Calendau, en 1875 Lis isclo d'or (Les illes d'or), en 1884  la novela Nerto, en 1890 l'obra de teatre La Rèino Jano (La reina Joana), en 1897 Lou Pouémo dou Rose (El poema de la rosa).
En 1868 es produix l'encontre de Mistral i Teodor Llorente en Barcelona, inicien una amistat que durarà decades.
Fruit dels contactes entre Valencian i Provençals foren nomenats Felibres tres valencians, el propi Llorente, Wenceslao Querol i Josep Mª Torres.
Entre 1878 i 1886 publica Lou tresor dóu Felibrige, un diccionari Provençal-Frances en el que va treballar durant mes de 20 anys.
En 1904 va guanyar el Premi Nobel de Lliteratura junt a l'español Jose de Echegaray
Es l'unic premiat en l'historia del guardo que no escriu en una llengua estatal.
En la dotacio del premi crea el Museon Arlaten en Arles. Dedicat a la cultura provençal i que encara perdura hui en dia.
Despres de rebre el Nobel va publicar Discours e Dicho (1905), Moun espelido: memòri e raconte (1906), una traduccio del Genesis en 1910 Genèse, i en 1912 Lis Oulivado (Les olivades)
La seua obra ha tingut una gran difusio. Continuen publicant-se traduccions i produint-se estudis sobre la seua figura.
La premi Nobel de lliteratura Lucila Godoy Alcayaga va utilisar com a seudonim lliterari Gabriela Mistral en homenage a dos dels seus poetes preferits Gabriel D'Annunzio i Frederic Mistral.
Per als valencians la figura de Mistral nos ha d'encorajar per a seguir treballant per la llengua valenciana, parlant-la pero tambe produint lliteratura.
Les circunstancies actuals son molt diferents a les de la segon part del sigle XIX, pero ell i els felibres van demostrar que treballant i buscant l'excelencia l'exit universal es possible.
En els ultims anys l'Institut d'Estudis Valencians ha repres les relacions entre les cultures valenciana i provençal gracies a la colaboracio en l'associacio Collectif Prouvènço de Provença.
Esta colaboracio nos ha permes comprovar que la situacio llingüistica de la llengua valenciana i la llengua provençal presenta moltes similituts. Si els valencians tenim la pressio de la cultura catalana que vol anexionar-nos i conseguir que la llengua valenciana s'integre en el catala i que tot lo valencià siga catala, els provençals patixen la pressio dels occitanistes, que pretenen que la llengua provençal es diluixca dins de l'occita i que tota la cultura provençals siga absorbida per occitania. Tot aço com be sabem els valencians sense ninguna base historica ni de ninguna classe pero alguns continuen pensant allo de que una mentira repetida cent vegades es transforma en una veritat.

Donat que els amics del Collectif Prouvènço i d'atres associacions provençals tambe treballen per la recuperacio i dinamisacio de la cultura propia, segur que de la  colaboracio en ells surgixen proyectes de futur que poden ajudar a dinamisar la cultura provençal i la valenciana.

 

Ferran Ribes i Blasco (President de l'Institut d'Estudis Valencians)