Seleccio d'idioma

ValenciàEspañolEnglishFrench (Fr)

Publicacions recents

ELS CAVALLERS DEL REGNE DE VALENCIA

Titul: "Els cavallers del Regne de Valencia"

Preu: 10€

Contacte:

secretaria@inev.org

Mes informacio aci


Josep Aguirre i Matiol PDF Imprimir E-mail
Escrit per Administrador   
dissabte, 10 - giner - 2015 15:57

Este mati, l'Institut d'Estudis Valencians i el Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, han dedicat un homenage a Josep Aguirre i Matiol, ilustre personalitat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX.

Josep Aguirre i Matiol fon dels primers exportadors de taronges valencianes des d'el port de Valencia. Fill d'un patro de barco vasc instalat en Valencia (Vicente Viet de Aguirre i Bohigues) i de la castellonenca Maria de l'Assuncio Matiol i Amiguet començà els seus estudis en l'escola del mestre Lorenzo Morer. Viajà a Marsella per a estudiar idiomes i tecniques comercials. Al morir son pare en 1859 el nostre protagonista tenia desset anys i tingué que tornar a Valencia per a fer-se carrec del negoci familiar.

Josep Aguirre i Matiol (Valencia ciutat, 1842-1920). Foto Mediterraneo

Despres d'un viage a Cuba a on part de la seua familia tenia alguns negocis i d'heretar una chicoteta fortuna, s'instala definitivament en el Grau de Valencia; es casa en 1867 en Rosa Verdaguer en qui tingué sis fills. Com a consignatari de barcos es va associar en el banquer Francesc Sagristà Coll, gran amic de la familia. Es en l'any 1870, a proposta dels germans Fournier quan inicia l'exportacio de taronges a França a traves del port de Marsella. Comprà una primera partida de taronges en Alzira utilisant per primera vegada caixes especials de fusta i en un barco de la Companyia Hispano Francesa de Vapors va enviar la primera carrega. Al contrari que els barcos de vela els de vapor permitien que el viage fora rapit i que la fruta arribara en bones condicions. I aixina va ser, la comanda va agradar tant als clients francesos que els enviaments es repetiren.

Es important destacar que Aguirre Matiol i els germans Fournier idearen embalar cada taronja en paper de seda per a distingir-les i protegir-les; esta tecnica encara s'utilisa hui en dia en les marques mes prestigioses de citrics i atres frutes. Mes tart obriren mercat en Anglaterra i Holanda i l'ampliaren en uns atres productes com mandarines, cebes, tomaques i melons.

En la vertent cultural destacà com a escritor i poeta fundant junt en atres intelectuals valencians Lo Rat Penat i el periodic Las Provincias. Tenia en Betera una caseta per a estiuar coneguda com La caseta blanca la qual es converti en un centre lliterari en el que Aguirre compartia moments d'amistat, bon humor i creacio lliteraria en els seus amics, Vicent Wenceslao Querol, Teodor Llorente, Feliu Pizcueta, Miquel Velasco Santos, Vicente Greus o el mege i pintor Josep Brel. Entre les personalitats que passaren per estes tertulies cap destacar a Ciril Amoros, Santiago Rusinyol, Lopez Chavarri, Enric Gaspar, Garcia Sanchiz, Navarro Reverter, Polo de Bernabé o Tomas Trénor Palavicino, que improvisaren versos i dibuixos.

Part de l'obra lliteraria d'Aguirre Matiol fon arreplegada en el volum de poemes Ecos de la caseta blanca (Agrupacio Pro Poesia Valenciana, Valencia: Artes Graficas J. Gamon, 1915), obra en la que destaquen els poemes "Intima" i "Lo teu anell"; tambe l'obra "Lumen de Coelo", poesia dedicada a l'arquebisbe de Valencia, Ciriaco Sancha Hervas, en motiu d'una pelegrinacio obrera a Roma (Valencia: Imp. de Nicasio Rius Monfort, 1894). El seu poema "Lo peixcador" guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Valencia en 1883. Est obra, que fon traduida a varios idiomes, era un homenage als peixcadors del Grau i del Cabanyal. En prosa es autor de l'obra De Sagunto a Cartago o impresiones de un viaje a la corte de Tunez, cronica del viage d'una comissio oficial enviada pel govern espanyol de Isabel II a Tunicia transportant tres canons per al bey Sidi-Muhammad-al-Saduq, en juny de 1865. Tambe son obra seua els "Gojos al Cristo del Grau", autentic himne del Grau.

Politicament colaborà en els partits restauracionistes i participà en molts dels proyectes de la burguesia valenciana del moment. Refugiar en la seua Caseta Blanca el general carliste Dorregaray, ferit en les montanyes de Portacoeli o, pocs anys despuix, amagar en sa casa del Grau al general Villacampa, capdill republicà, son algunes de les accions que justifiquen que Janini el calificara com a "imparcial i en grandea de cor".

A part de la seua activitat economica Aguirre Matiol va tindre molta importancia en la vida del Grau. Actuà com a home bo en molts conflictes obrers, ajudant en molts casos a resoldre'ls. Durant molts anys les tarifes de preus vigents en el port es basaven en les que ell elaborà com a delegat dels obrers en colaboracio en dos delegats de la patronal.

Fon nomenat consul de Turquia i conseller del  Banc d'Espanya.

Quan el Grau va ser absorvit per Valencia va ser nomenat president de la "Junta administrativa del ex-municipio de Villanueva del Grao", que era la responsable de solucionar totes les questions pendents despuix de la desaparicio del Grau com a municipi independent.

Faltà en sa casa del carrer Chapa n°15, carrer hui en dia desaparegut, el 30 de setembre de 1920. Te dedicat un carrer tant en Betera com en Valencia i, tambe en el Cap i Casal, un relleu commemoratiu i un monument.