Botiga

El valencianisme havia contat una part de l'historia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, pero faltava la versio de l'atra banda, narrada en Operacio AVL, una cronica basada en fonts privilegiades, d'acort en els intervinents i en les veus principals.

L'inquietut personal de matisar el discurs oficial es la base d'este llibre controversial. Es fa necessaria la contraargumentacio per a evitar que el silenci consolide un relat que conté molta informacio i tambe inclou molta desinformacio.

Socavar la manipulacio requerix honradea intelectual per part de qui critíca i tambe un detallat analisis dels procediments utilisats per a conduir la percepcio dels llectors cap a un significat. En este sentit, se n'oferix un atre provablement mes adequat a la realitat. Pero aço ho ha de jujar cadascu.

En el present treball, l'escritor Enric Calvo, nos presenta la vida del cavaller Huc de Moncada, naixcut en el Regne de Valencia en la localitat de Chiva en 1478, fon fill de Pere de Moncada Senyor d'Aytona, baró de Chiva i de Vilamarchant. Fon donzell en la cort del rei Ferrando d'Arago, quel nomenà cavaller de l'Orde Militar Hospitalaria de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.

Soldat de fortuna, paricipà en l'expedició a Italia del rei Carles VIII de França. En Roma va coneixer al valencia Papa Aleixandre VI, entrà al servici de Cesar Borgia prenint part en les lluites d'este contra els senyors feudals de la Romanya, fon amic de Leonardo da Vinci que ra ingenier militar de Cesar, i va tractar en Maquiavelo. En l'estiu de 1503 passà a servir al Gran Capita que convatia als francesos en Napols. El rei Ferrando el Catolic el nomenà governador de Calabria i despres Virrey de Sicilia. L'emperador Carles V el nomenà embaixador en el Vatica. En 1527 va participar en el Saqueig de Roma, salvant al papa Clement VII, de caure en mans dels seus enemics protestants.

L'emperador Carles V, nomenà a Moncada Virrey de Napols i alli mori el 28 d'abril de 1528, en el Golfo de Salerno, lluitant contra la flota genovesa que bloquejava el port napolita, Huc de Moncada que tenia cinquanta anys,va tindre una mort gloriosa, puix mori de peu front a l'enemic en les armes en les mans. El cos de Moncada fon traslladat a la ciutat de Valencia, sent soterrat en el convent del Remei. Huc de Moncada va tindre una vida per a fer una bona pelicula, i en paraules de Vicent Blasco Ibáñez, “els valencians debem recordar per sempre en orgull a tan ilustre fill”.

L'obra tracta els principals conceptes que utilisa la sociollingüistica per a explicar els problemes que es troba el parlant quan s'expressa en el seu idioma. Tracta els problemes d'inteligibilitat i paregut entre llengües, l'evasiva diferencia entre llengua i dialecte, el pancatalanisme valencià, la politica llingüistica, etc.

Lanuza deixa parlar als sociollingüistes en un cabaç de cites que nos ajudaran a comprendre lo que nos ocorre. Esta disciplina està mes ancorada en la realitat, perque la llingüistica es mes susceptible de fer-se en un laboratori o en un despaig, abraça al parlant, la parella de ball de la llengua discriminada i afig un context: la cultura i la societat. Esta perspectiva mes ampliada nos fa entredre millor els postulats que planteja la caterva de documentacio que nos obrirà els ulls, la ment, nos deixarà perplexos i indignats, tot al mateix temps, per les injusticies que es cometen contra la nostra etnia.

Les trescentes pagines es devoren rapidament i l'informacio que rebran sera tan util com reveladora. Nos espenta a aumentar l'implicacio en la defensa de la nostra llengua i cultura.

La cultura popular valenciana s'ha expresat tradicionalment a través de les llegendes. De tots els pobles d'Occident, potser que el valencià tinga una de les tradicions mes riques en esta forma de lliteratura popular. Era costum en les llargues nits d'hivern, que els yayos se les contaren als nets, com si foren una pelicula. La llegenda dels bous fantasmals d'Aigües, els amors impossibles de Tariq i Alba, el jagant Roldan o la cova de les calaveres. Un mon d'antics tesors. Paraules magiques, que amaguen profunts secrets de l'univers. En este llibre, l'historiador Albert Cuadrado arreplega per al llector algunes d'estes tradicions orals.

Els contes d'abans de la Ciencia es un recull d'histories en un plantejament original que presenta un univers en el que els llops encara no tenien tan mala fama com ara, eren bons i savis i tots els atres animals buscaven el seu consell, en el que un lleo pot quedar prendat d'una gasela o a on un hipopotam, en tot el seu pes, aspira a ser un gran ballari.

Son contes per a chiquets i majors, per a tota la familia, que a part d'entretindre donaran que pensar a tots sobre diferents circunstancies de la vida. Es un llibre que aspira a acompanyar-nos en diferents etapes.

Max es un gat que viu en una ciutat portuaria del Mediterraneu, es un galliponter i preferix viure aventures en els carrers descobrint el mon i fent noves amistats que viure en la seguritat d'una llar humana. Max enchisarà a menuts i majors en les seues aventures i tambe en el seu talent com artiste.

Premi INEV 2022 d'investigacio Lluïs Alcanyis.

Els Països Catalans son un estatut ontologic mutable i evanescent perque igual pertanyen al mon real com al mon de l'ilusio; per a uns son un fet, mentres que per a uns atres son una utopia.

Qualsevol teoria cientifica, sistema d'idees (ideologia) o proyecte te contradiccions o insuficiencies pero no passa res si son d'importancia menor; en este cas considere que estem davant d'incompatibilitats epistemiques, que nomes son digeribles o soportables per una ciencia ideologica, com a resultat d'un paradigma hegemonic immune als contraeixemples, a les anomalies o a les critiques.

Premi INEV 2022 de creacio Manuela Solis i Claras.

La Cova d'Orriol es un poble del Maestrat. Se viu en tranquilitat. En ell no passa gran cosa i tot trascorre en quetut, a excepcio de les tipiques bregues de taverna.

Els Porcar s'han dedicat al conreu d'una immensa finca. El riu Cantavella fa rodar la mola del seu moli. Eixen els sacs de farina a llom dels jornalers. L'oli aspre pero evocador de l'almassera, s'embotella. S'encaixen circres, s'omplin orcetes de mel, s'ensaquen armeles. Alli viuen els caps de colla en les seues families. La dels amos en la casona gran, a on la sabateta s'encaramalla en ardent briu.

Els Querol, mes avant, presten diners. De la financiacio als llauradors i ganaders, han fet el seu negoci. Els tractes se refrenden chocant-se la ma, com a molt en algun testic que alli en la taverna beu un got de vi batejat. La confiança de la paraula no enten de lletres menudes, ni gravaments variables. En l'acort s'asumix un compromis que aguarda una collita, o dos, per a ser saldat.

Alla a mitat de 1.800 en el crebant dels Porcar, estos fan pactes en els Querol per a tornar el llustre a la Lloma del Desfreixurat, just a on la finca afollada pel temps i les males decissions, precissa d'una restauracio.

En l'acort s'enverina el poble. La quetut dels oriunts, s'endenya. La rivalitat entre els Porcars i Querols se viu fins a les seues ultimes conseqüencies. Na Tremedal, viuda de Querol, el motejat com a so Basquets, s'ho pren a pit.

Premi INEV 2021 d'investigacio Lluïs Alcanyis.

"En este segon volum l'autor completa el treball i ho fa analisant el periodo de temps que va des dels anys noranta -segle XX- fins a l'actualitat. Tracte temes tan sugerents com l'influencia de les minories dissidents en un context dominat per l'espanyolisme i el pancatalanisme, la complicitat d'alguns valencianistes en la creacio de la AVLl i el simbolisme de les Normes d'El Puig. Analisa en detall l'inconsistencia d'un sector del valencianisme. Tambe descriu el cami que hauria de dur ad este moviment a influir en la societat. Sense dubte, una segona part tan interessant com la primera."

Manuel Gimeno i Juan

"L'autor detalla i nos informa del necessari comportament de les minories per a influir (es el nostre cas i la nostra pretensio). Narra una part de l'historia contemporanea del valencianisme (creacio de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i lo que denomina guerra civil en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana). Al final nos advertix de que si no canviem repetirém l'historia, pero ara com una farsa."

Antoni Fontelles i Fontestad.

Lo cert es que entrar en el mon de les paremies supon adinsar-se en l'anima d'un poble; els refrans d'este volum ya nos permeten apreciar cóm els valencians han vixcut pendents de les labors agricoles, cóm d'important era la metereologia, cóm la vida s'organisava al ritme del santoral... Els refrans nos obrin una finestra des de la que contemplar la forma de ser, de sentir, de pensar i de viure dels valencians que nos han precedit.