La vegetacio capta menys carbono
Els ecosistemes actuen com a seqüestradors de dioxit de carbono (CO2) dins del cicle global del carbono. Els vegetals disponen de substancies, per eixemple la clorofila, que capten el carbon del CO2 frenant aixina la concentracio d’este gas en l’atmosfera. Es lo que es coneix com a “respiracio a l’inversa” que permitix ad estos organismes, utilisant l’energia lluminosa, crear les cadenes carbonades indipensables per al seu desenroll.
Figura 1. Image dels valors de la Produccio Neta Primaria (NPP). El color roig indica les arees a on s'ha obserbat una disminucio de l'index NPP en 2009. El vert representa zones a on han aumentat les captures de dioxit de carbono (CO2).
El ratio conegut com a Produccio Neta Primaria (NPP) medix el carbono fixat com a biomassa, representa la primera fase del Cicle del Carbono, i es un bon indicador de l’eficiencia “captadora” de CO2 de les plantes; entre 1982 i 1999 el NPP aumentà degut en part a una millora climatica originada com a conseqüencia del creiximent de les plantes. L’Organisacio Meteorologica Mundial (WMO), l’Administracio Nacional Oceanica i Atmosferica i la NASA informaren que el periodo 2000 – 2009 va ser la decada mes calida des de que s’efectuaren les primeres mides de les temperatures en els anys huitanta i en el mateix interval de temps les emissions de CO2 com a conseqüencia de la combustio de combustibles fossils aumentaren. Els investigadors estudiaren el NPP i la variacio climatica entre 2000 i 2009 per mig d’un Espectroradiometre de Resolucio Mija (MODIS) a bordo dels satelits terrestres de la NASA i de senyes climatiques globals.
Els resultats no varen ser massa positius ya que apareixen prou anomalies en l’index NPP causades principalment per les sequies. En l’any 2000 la sequia redui el NPP en Nortamerica i China. En 2002, sempre com a conseqüencia de la sequia, tambe va disminuir la Produccio Neta Primaria (NPP) en Nort America i Australia; en 2003 es repeti est efecte en Europa com a conseqüencia d’una ona de calor. En 2005 els periodos secs afectaren a amples zones de l’Amazones, Africa i Australia. Des de 2007 a 2009 les epoques d’aridea s’estengueren per gran part d’Australia.
La figura 1 representa un model espacial de les tendencies de l’index NPP durant la decada 2000 – 2009. Es pot vore l’aument d’este ratio sobre grans arees de l’Hemisferi Nort a on el 65% de les zones en vegetacio havia incrementat el seu NPP, entre elles grans extensions del nort d’America, Europa Occidental, India, China i el Sahel. Algunes regions d’Europa Oriental, Asia Central o de l’oest d’Asia tenien el ratio disminuit. Per atra part en l’Hemisferi Austral (Suramerica, Africa i Australia) s’observa una disminucio de la Produccio Neta Primaria del 70%. Podriem pensar que l’aument de l’indicador en l’Hemisferi Nort compensa la disminucio en l’Hemisferi Sur pero realment el balanç es negatiu ya que en estos deu anys la vegetacio ha deixat d’absorbir 550 millons de tonellades de carbono.
Grafica 1. Emissions de dioxit de carbono en els Estats Units.
Per atra part, segons la EIA (Energy Information Administration) nomes en els Estats Units les emissions de CO2 alcançaren en 2009 els 5.500 millons de tonellades (Grafica 1) i s’estima que en 2035 este valor siga de 6.300 millons de tonellades. Les prediccions indiquen que les emissions d’este gas continuaran creixent en els proxims anys; si els sumiders de CO2 atenuen la capacitat de captura, en tota probabilitat aumentará el calfament del planeta fet que conduirà a favorir, entre atres problemes, l’aparicio d’etapes prolongades de sequies. En els proxims anys l’objectiu consistix en analisar la capacitat de seqüestre de CO2 de la vegetacio i vore si este comportament es periodic o es una conseqüencia del canvi climatic.