L’aqüicultura es una activitat practicada per l’home des de fa segles; es te constancia de que en China, 3500 a.C., ya es desenrollava el cultiu de la carpa comu (Ciprinus carpio) i que els egipcis produien tilapia (Tilapia sp.) en el 2500 a.C.. Mes tart, els grecs (2100 a.C.) i els romans (500 a.C.) desenrollaren la produccio d’ostres, moluscs i diversos peixos marins.
Mes d’un millo d’especies marines, la major part crustaceus i moluscs, han sigut identificades despres de deu anys d’investigacions per un equip internacional de mes de 2700 cientifics de 80 paisos. El treball, titulat Census of Marine Life (www.coml.org), arreplega la riquea de tots els oceans del planeta.
Els ecosistemes actuen com a seqüestradors de dioxit de carbono (CO2) dins del cicle global del carbono. Els vegetals disponen de substancies, per eixemple la clorofila, que capten el carbon del CO2 frenant aixina la concentracio d’este gas en l’atmosfera. Es lo que es coneix com a “respiracio a l’inversa” que permitix ad estos organismes, utilisant l’energia lluminosa, crear les cadenes carbonades indipensables per al seu desenroll.
Figura 1. Image dels valors de la Produccio Neta Primaria (NPP). El color roig indica les arees a on s'ha obserbat una disminucio de l'index NPP en 2009. El vert representa zones a on han aumentat les captures de dioxit de carbono (CO2).
En el terme municipal d’Ayora ha segut localisada una especie que els tecnics pensaven quasi desapareguda; es tracta de la Milenrama algodonosa (Achillea santolinoides, Image 1), descrita per primera vegada en 1816 pel botanic Mariano Lagasca.
La preocupacio del ser huma per la nutricio i els efectes sobre la salut han generat l’aparicio d’una rama de la ciencia dedicada a trobar dietes personalisades o moleculars que milloren la calitat de vida i previnguen o retarden malalties
