Eduardo Primo Yúfera

Llicenciat en ciencies per l'Universitat de Valencia, la vida investigadora del professor Eduardo Primo Yúfera destaca en els camps de la quimica organica i de la agroalimentacio. Despres de llicenciar-se en Valencia (1941) es doctora en quimica en l'Universitat Complutense de Madrit (1944) i obte la plaça en 1947 com professor de quimica organica en l'Universitat de Valencia. En 1952 es trasllada a l'Universitat de Basilea (Suïssa) a on treballarà en Tadeus Reichstein, investigador de la quimica dels glucosits en propietats farmacologiques.

Image del professor Eduardo Primo Yúfera. Fotografia de Carles Francesc.

A partir de la seua estancia en Suïssa mampren la fundacio en Valencia de l'Institut d'Agroquimica i Tecnologia d'Aliments (IATA) dedicat en un primer moment a l'investigacio sobre aliments vegetals d'importancia en l'economia valenciana, principalment l'arros i els citrics. Posteriorment les llinees de treball es diversificaren explorant en arees com la conservacio i calitat dels aliments en el  marc de l'industria agroalimentaria, l'agronomia, el mig ambient i els recursos naturals. Va ser director d'este centre entre 1957 i 1974.

En 1964 obtingue la catedra de Bioquimica i Quimica Agricola de l'Universitat Politecnica de Valencia.

Son molt importants les seues contribucions a la quimica organica i industrial, en concret dins de l'estudi dels aliments i els seus canvis durant els processos industrials, l'almagasenament i la conservacio i calitat dels productes.

Per atra banda, destaquem els seus treballs al voltant de la industria citrica. En este sentit aportà abundants tituls, publicats a sovint en atres cientifics, com "Aprovechamiento de los residuos de la industrialización de los agrios: la hesperidina de los subproductos de la naranja" (1959) i "Aplicaciones del frío a la industrialización del zumo de naranja" (1959).

Atres llibres del Dr. Primo son "Criodeshidratación de alimentos: resumen de los ensayos exploratorios con productos españoles" (1965), "Herbicidas y fitorreguladores" (1968), "Química agrícola: alimentos" (1979), "Ecología química. Nuevos métodos de lucha contra insectos" (1991), "Química de los alimentos" (1997), " Introducción a la investigación científica y tecnológica" (1994) i "Química orgánica básica: de la molécula a la industria" (1999), entre atres.

Entre els carrecs que eixerci destaquen el de Vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Cientifiques (CSIC) entre 1971 i 1974 i president en el periodo 1974-1977. Membre, a partir de 1994, de la New York Academy of Sciences, President de l'Institut Nacional de Ciencia i Tecnologia dels Aliments (1970-1974), des de 1987 Professor Emerit de l'Universitat Politecnica de Valencia, Academic de Numero de la Real Academia de Medicina de Valencia, Conseller de Numero de l'Institut Alfons el Magnanim, membre de la Word Academy of Art and Science i Deca de la Real Academia de Cultura Valenciana.

Entre els premits que han reconegut la seua categoria cientifica senyalem el Juan de la Cierva a l'Investigacio tecnica (1961), Premi Torres de Quevedo d'investigacio tecnologica (1988), Medalla d'Or de l'Universitat Politecnica de Valencia (1990), Doctor Honoris Causa per l'Universitat Jaume I de Castello (1996) i el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies (2001).

El Dr. Primo Yúfera naixque en Puerto de Mazarrón (Murcia) en 1918 i va morir en Valencia en 2007. Era fill adoptiu de Valencia i de Carlet.