Fundacio
El decret de creacio de l'Institut d'Estudis Valencians aparegue baix el Govern de la Republica el dia 9 de febrer de 1937, en plena guerra civil espanyola; es pot considerar per tant esta data com l'oficial i la llegalment reconeguda. No obstant, va ser en molta anterioritat, sobre 1913, quan trobem les primeres publicacions que constaten l'interes de l'intelectualitat valenciana per la creacio d'un organisme dedicat a l'investigacio cientifica en tots els ordens de la cultura general i en especial de la valenciana.
Foren moltes les persones que influïren positivament en el naiximent d'esta institucio i entre ells destaquem els treballs d'Eduart Martínez i Ferrando, periodiste i escritor, el President de la Diputacio de Valencia Juan Izquierdo o el diputat Juan Pérez i Lucía. D'entre totes destaca la figura de Francesc Bosch i Morata, llavors Conseller de Cultura, qui impulsà des d'el seu carrec i de forma decisiva la creacio d'est organisme. Per ad este promotor de la cultura era important una normativisacio ortografica de la llengua valenciana que devia ser duta per un ent com l'Institut; al respecte opinava que <<Si ad aixo afegim l'anarquia morfologica i ortografica de la nostra produccio lliteraria derivada sobretot de la manca d'un organisme academic prestigios que unificara els criteris dels autors, normalisant el nostre lexic, hem d'arribar a la deduccio del per que no fruïm d'una seria bibliografia encara que se fan meritoris esforços individuals, que s'han produït i se produïxen esporadicament, acusant un aument constantment en numero i calitat de les obres escrites en llengua valenciana.>>.
Per a Bosch i Morata es fea precis <<un organisme academic prestigios per a facilitar la nostra clara Renaixença, per exigencies ineludibles de la realitat dinamica en que vivim necessitada d'organismes orientadors i meticulosament analitics que, arreplegant el nostre tesor classic, el salven i el posen al dia [...] que depurant i polint la nostra llengua, l'habiliten definitivament com a vehicul natural de la cultura valenciana [...]>>.
Sobre l'industria diu: <<un organisme [...] que organise una poderosissima colaboracio social per a la seua aplicacio a les arts, a les industries i a totes les activitats de la vida moderna; que estudiant els fenomens economics del poble valencià, produccio, circulacio, distribucio, consum, etc., produïxca el benestar d'un poble com el valencià [...].>>
Tambe veu clara la conveniencia de l'actuacio en les camps cientific i economic com mostren les següents paraules: <<L'Institut ha de vindre a despertar l'espiritualitat de tot un poble aplicant-la a l'organisacio colectiva del treball cientific, reunint l'esforç individual i totalisant-lo en una obra practica que el convertixca en un resonador de la nostra llengua, de les nostres ciencies, de la nostra economia, de la nostra cultura, en fi.>> i <<al treball cientific per antonomasia ha d'afegir-se l'estudi a fondo, la critica objectiva i freda de la nostra economia en tots els seus aspectes [...]>>.
No oblida els estudis mes classics: <<Per al nostre poble, com per als atres, es indiscutible l'interes que te l'estudi de la seua historia, ya que es innecessari el fer notar que tot estudi de l'historia antiga ha de ser necessariament precedit pel de l'epoca prehistorica del lloc en qüestio, [...], considerem indispensable una Seccio Historico-Arqueologica de la que dependria el Museu de Prehistoria.>>.
Aixi mateix el conseller Bosch reclama una Biblioteca Nacional Valenciana que dependria de l'Institut d'Estudis Valencians (IEV) i afig que <<l'Institut, ademes de fer ciencia, seria estimul vigoros de la consciencia valenciana desvelat el sentiment intim de la seua existencia, l'inquietut de la seua personalitat. Evidenciarà una verdadera tradicio que respon a una idealitat patriotica, la qual, posta en activitat, ha d'expandir les seues creacions en tots els ordens per arreu del mon, en lloc de ser tributaria del progrés i de les activitats estranyes.>>
Finalisa el seu discurs diguent que <<La missio es ardua, penosa, pero, per aço mateix, mes estimulant i meritoria per a les ferms voluntats que la mamprengueren assimilant-se l'orientacio adequada a les finalitats de l'Institut>>