EL 9 D'OCTUBRE

       

        El dia 9 d’Octubre es celebra la conquista per part del Rei Jaume I del Regne de Valencia als musulmans. En acabant de conquerir diferents viles i pobles del Regne i de tindre a la ciutat de Valencia sitiada durant mes de dihuit mesos, el rei aragones conseguix la capitulacio per part del rei moro de Valencia, Zaen-Zayan, el 28 de setembre de 1238. Finalment el 9 d’octubre fon quan Jaume I, en totes les seues tropes, entrà en la ciutat i celebrant un acte solemne en el que es sacralisà la Mesquita major, convertint-la en la catedral cristiana que hui coneguem. En eixe acte s’entonà el Te Deum que quedarà com a tradicio a seguir durant sigles.

        La primera missa es celebra al dia següent, oficiada per l’arquebisbe En Pere d’Albalat que havia acompanyat a Jaume I durant la campanya militar. La catedral quedà consagrada a Santa Maria, de la que era molt devot el rei aragones, i a qui dedicà moltes atres iglesies en les viles i pobles que conquistava.

        Mes tart Jaume I otorga al Regne de Valencia unes lleis propies, el Furs, que el dotaven d’independencia poli-tica respecte dels atres territoris de la Corona Aragonesa, estant units ad ells nomes per mig de la corona. En concret entre el desset d’abril i el vintiu de maig 1239 otorga els coneguts com a Fori Antiquae Regni Valentiae que constituia el Regne de Valencia com a entitat politica dins de la cristiandat.

        La celebracio d’este dia s’inicià en 1338 a instancies del Consell General de la Ciutat de Valencia per a commemorar el centenari de l’incorporacio del regne al mon cristia. La celebracio consistia en una processo, liturgies religioses i sermons de caracter historic-religios que, al remontar-se al s. XIV, son unes de les primeres aportacions a l’oratoria en llengua valenciana. Son els coneguts com a Sermons de la Conquista. El sermo de l’any 1666 es va donar a la imprenta i es conserva hui en dia. Portava per titul Sermo de la S. Conquista de la molt insigne, noble, leal, e coronada ciutat de Valencia predicat en la sancta esglesia Metropolitana de dita ciutat a 9 de octubre any 1666, dia del invictissim bisbe y Martir Sant Donis…. pronunciat per Gaspar Blay Arbuixech prevere de la real congregacio del Oratori de Sant Felip Neri de Valencia. Fon impres per Jeroni Vilagrasa en el Cap i Casal del Regne.

        Des del s. XV la celebracio adopta un to mes festiu en focs artificials, a on es llançaven les piuletes i trons que donaren orige a l’atra gran celebracio del 9 d’octubre: el dia dels enamorats valencians, Sant Donis, en que es costum regalar a la parella la mocaorà, que consistix en unes frutes de massapa i els dolços, la piuleta i el tronaor, enrollades en un mocador. En l’actualitat este costum es conegut com la mocadorà. En un principi els novios la regalaven a les novies, pero en l’actualitat els casats tambe fan este regal a les seues dones. En les ultimes decades el Gremi de Mestres Sucrers organisa un concurs de Sant Donis, a on es premien quatre modalitats la millor mocadorà, el millor escaparat, a la millor innovacio i a la millor degustacio.

        A partir de 1838 començà a celebrar-se el 9 d’Octubre en mes asiduitat. A instancies de Lo Rat Penat es modifica el recorregut de la processo per a que apart de la celebracio del Te Deum, tambe es visitara l’estatua de Jaume I en el Parterre per a retre homenage a la memoria del monarca aragones. En 1922, per primera volta acudixen en temps recents autoritats civils a la processo. No será sempre aixina perque la festa del 9 d’octubre va canviant a lo llarc del temps, degut principalment a les circunstancies politiques de cada moment.

        Durant la segon Republica la Real Senyera fon reconeguda per les diferents forces politiques com a simbol de tots els valencians, por lo que continuà presidint numerosos actes. Durant la dictadura franquista s’impon una política centralista que fa que no es celebre el 9 d’octubre. En el temps, timidament, es van recu-perant els actes del 9 d’octubre per Lo Rat Penat i queda constan-cia de la participacio continuada d’algunes personalitats com per eixemple l’escultor Josep Maria Bayarri.

        Al arribar la democracia el 9 d’Octubre continuà celebrant-se en el format tradicional del s. XIX, en la baixà en honors de la Real Senyera des del balco de l’Ajuntament sense pedre la verticalitat, en 21 salves d’ordenança i l’Himne de Valencia, la processo civica, el Te Deum en la Catedral i les ofrenes florals en el monument a Jaume I en el Parterre.

        A partir dels anys 70 del sigle passat, degut al conflicte, provocat de forma interesada, sobre l’identitat valenciana la participacio popular aumenta de manera important, la participacio d’entitats com el Grup d’Accio Valencianista fan que la celebracio del 9 d’Octubre es convertixca en un acta multitudinari i reivindicatiu de l’identitat valenciana. Des de l’any 2015 l’alcalde Joan Ribo ha eliminat el tradicional Te Deum de la catedral del calendari d’actes oficials, alegant una mal entesa laicitat de les institucions publiques. El Te Deum es celebra sense la presencia de la Senyera de l’Ajuntament i es celebra en la presencia de la Real Senyera de Lo Rat Penat.

        El 9 d’Octubre es actualment un dia per a celebrar l’orgull de ser i sentir-se valencians, de reivindicacio de l’identitat valenciana i dels drets i interesos del poble valencià.

Sandra Ombuena

Historiadora

Institut d’Estudis Valencians

Valencià