Un area nova de la ciencia: la genomica nutricional
La preocupacio del ser huma per la nutricio i els efectes sobre la salut han generat l’aparicio d’una rama de la ciencia dedicada a trobar dietes personalisades o moleculars que milloren la calitat de vida i previnguen o retarden malalties
La millora del benestar social com a conseqüencia del gran desenroll economic que els països occidentals han dut a terme en els ultims vint anys ha conduït tambe a una gran transformacio en els habits alimenticis. S’ha observat que tant calitativa com quantitativament la nutricio s’ha modificat de forma considerable. Mirant al passat recent trobem en l’historia europea epoques en que les malalties eren degudes a deficiencies d’aliments. Esta situacio tenia com a resultat casos d’anemia, escorbut o raquitisme. La solucio va ser el naiximent de l’era de les vitamines a principis del segle XX. A partir de la Segona Guerra Mundial la situacio es va invertir apareguent unes malalties ocasionades per la sobrenutricio; entres els eixemples que podem citar estan l’arteriosclerosis o la diabetis mellitus tipo 2. Fem front ad estos casos per mig de les dietes o canvis nutricionals i en medicaments.
Es molt comu hui en dia prendre algun plat baix en colesterol o en lipits o per contra que siga ric en ferro o que tinga omega-3. Es facil trobar en els mercats productes publicitats aprofitant els beneficis per a la salut deguts a unes composicions determinades. De forma general es seguixen dietes que s’apliquen en l’objectiu d’evitar freqüentment malalties croniques com els problemes coronaris o inclus el cancer.
Al mateix temps han aparegut estudis dietetics que mostren certa ambigüetat en lo que respecta als efectes positius de lo que fins ara es coneixia com a “dieta sana”. I es que realment, de la mateixa forma que els factors ambientals afecten de forma diferent a les persones, n’hi ha un tipo d’alimentacio recomanable per a cada persona; dit d’atra forma, uns ingredients determinats que son beneficiosos per ad un individu poden ser perjudicials per ad atres; qualificant com a perjudicial un aliment que siga nociu de forma inmediata o que lentament vaja debilitant a l’organisme. Es en este punt a on entra en joc una ciencia jove coneguda com a genomica nutricional. Com el seu nom diu es dedica a l’estudi de l’interaccio entre la dieta i els seus components i el genoma a nivell molecular, celular i sistemic. Es dividix en nutrigenomica la qual compren l’influencia dels nutrients sobre el genoma i en nutrigenetica que permitix la possibilitat de personalisar la nutricio analisant la constitucio genetica dels consumidors.
Figura 1. Una seqüencia organisada d’ADN constituïx un gen.
Les variables que afecten a la salut s’organisen en quatre grups: Mig ambient, estil de vida, biologia humana i assistencia sanitaria. En lo que respecta a l’interaccio sobre els gens (Figura 1) podem dir que els factors s’engloben en els tres primers. Els nostres gens s’han vist afectats durant mils d’anys per les condicions ambientals; la temperatura, la composicio atmosferica o la radiacio solar son variables i fenomens fisics que afecten de manera directa al genoma. Tambe es una variable que afecta als gens l’alimentacio perque tambe durant mils d’anys el ser huma ha anat adaptant-se a un tipo de nutricio, quasi sempre relacionada en el mig que el rodejava.
La meta es poder personalisar les dietes coneguent la composicio quimica dels aliments i la genetica i el metabolisme de l’individu en un moment determinat de tal forma que la seua interaccio conduïxca a la millora de la salut o a la prevencio de la malaltia. Buscar la combinacio idonea d’aliments es l’objectiu pero tambe el moment, es a dir, les necessitats nutritives no tenen perqué coincidir en el temps. En este principi es basa un camp nou de la ciencia conegut com a cronobiologia.
En uns anys, la genomica nutricional fara una llavor importantissima en els camps de la nutricio i la medicina preventiva; el mege, analisant el perfil genetic del pacient i la seua situacio metabolica, podra fer unes recomanacions dietetiques individualisades. Aixina podra previndre l’aparicio de malalties a curt o llarc plaç a les que tinga certa predisposicio de manera que cada etapa de la vida es desenrolle en les millors condicions posibles retardant l’aparicio de malalties fisiques i mentals. Podem traduir esta idea ultima com la situacio que genere un envelliment optim.