Articul

Text que presenta la postura personal d'un periodiste, d'un analiste o d'un pensador respecte a un determinat acontenyiment, problema, assunt actual, d'interes general o historic. Se partix del plantejament d'un problema, d'opinions oposades. Qui escriu no sols analisa els fets, sino que al interpretar-los i donar la seua opinio, argumenta a favor o en contra d'ells. Es un text bàsicament argumentatiu que expon l'opinio de l'autor.

Valencià

La Llonja, 25 anys de Patrimoni de l'Humanitat

La construccio de la Llonja s'inicià en 1482, en un context historic de gran esplendor cultural i economic per al Regne de Valencia que en el S.XV coneix el seu “Sigle d'Or”. La Llonja dels mercaders se construix en l'exterior de lo que havia segut la muralla musulmana, junt a la coneguda com a Llonja de l'Oli, que se trobava en la Plaça del Doctor Collado i que ya no tenia les dimensions ni esplendor suficients per a l'importancia comercial internacional que havia desenrollat Valencia, per aixo foren els propis comerciants valencians els que encomanaren i pagaren la construccio d'est edifici tan luxos.

Sala de contractacio
Escala d'ull obert
Valencià

UN SECRET MOLT BEN GUARDAT

Dia George Bernard Shaw que “No hi ha secret millor guardat que aquell que tots coneixen”. Recorde en una conferencia sobre temes ambientals, un dels ponents, un cientific americà, que quedà molt impressionat per la ciutat de Valencia, se llamentava que tinguerem el “secret millor guardat d'Europa”. Tots els valencians sabem que el Sant Caliç està en nostra ciutat. Que la primera novela del mon s'escrigue aci i en valencià. Que la primera expedicio de Colon fon finançada per un valencià. Que tenim espais naturals en una varietat de fauna i flora unics en el planeta.

Valencià

Napule, bBalenzzia e Arfonzo ‘o Magnanimo

Ll’Accademmia Napulitana e ll’ Istituto p’ ‘e Studie Bbalenziane (Institut d'Estudis Valencians) se song’ aunite una cu ll’ato pe ddefènnere ‘e llengue, ‘a cultura e ‘a storia ‘e Napule e bBalenzzia: chesti ddoje città nfatte song’aunite allimmeno d’ ‘e tiempe ‘e Arfonzo ‘e ‘Ragona, (‘o Magnanimo) ca facètte ‘e Napule ‘a primma città ‘taliana, p’ ‘e llettere, ‘a cultura ‘e scienze, grazzie pure a ttanta bbalenzziane c’ ‘a Nnapule​ ​se​ ​dètteno​ ​‘a​ ​fà.

 

Valencià

Napols, Valencia i Alfons el Magnanim

L'Academia Napolitana i l'Institut d'Estudis Valencians seguixen decididament realisant un treball intens i mutu de defensa de les seues respectives llengües i cultures, compartint Valencia i Napols una historia gloriosa que es remonta a lo manco a l'epoca d'Alfons el Magnanim.

Gracies a Alfons i a homens de ciencia, de govern i a artistes valencians Napols es converti en la primera ciutat italiana en arts, ciencia i filosofia d'eixa epoca.

 

Valencià

Creix la contaminacio marina per microplastics

La contaminacio marina per microplastics s'ha multiplicat exponencialment en els ultims deu anys com a conseqüencia de les activitats industrials. Se sol relacionar la polucio per plastics en els rebujos d'orige urbà: sobre tot botelles, bolses i atres productes manufacturats. Per desgracia, es una image habitual d'algunes de les nostres plages la presencia de molts d'estos materials. Recents estudis advertixen que existix una contaminacio, fins ara indetectable, deguda al tamany en el que es presenten alguns tipos de plastics, els denominats microplastics.

Valencià

Taburons blancs del Mediterraneu, descendents dels esquals australians

Les poblacions actuals de taburo blanc (Carcharodon carcharias) del Mediterraneu poden ser els descendents d'un chicotet grup migratori que s'extraviaren en les rutes cap a Australia fa uns 450.000 anys.

Un grup d'investigadors encapçalat pel biolec mari Leslie Noble, de la Universitat d'Aberdeen, ha senyalat un posible error migratori com la causa de l'assentament d'estos esquals (image 1) en aigües d'este mar.

 

Valencià

El comportament social de Dictyostelium discoideum

Els sers humans han utilisat l'agricultura com un mig de vida que ha permes el seu desenroll fins als nostres dies. Atres animals com els caragols marins, les formigues, les termites i els escarabats tambe practiquen esta activitat per mig de la dispersio, la sembra i el cultiu de propaguls.

 

Valencià

Pagines