S’acosta la Semana Santa. El dumenge 10 d’abril es el Dia de Rams, jornada en la que comença en el mon catolic la tradicional i sagrada semana de Passio, Crucifixio, Mort i Ressurreccio de JesuCrist. Per orde cronologic el Dumenge de Rams es la primera escena o inici de la Semana Santa i es commemora, recorda o celebra segons els fets que narra el Nou Testament de la Biblia, l’entrada triumfant en Jerusalem de JesuCrist al llom d’una burreta. Els evangelistes descriuen el passeig o recorregut com multitudinari, festiu, de goig, de lloades i abarrotat de rams o ramells de fulles de palmera (llavors eren verdals no grogues com ara) i rames d’olivera que eren sacsades en la ma per la gent alli congregada que aclamava al seu rabi mentres caminava i entrava en la ciutat.

L'acces de les dones als estudis superiors no ha segut un cami facil. Esta afirmacio vista des de hui en día pot pareixer irreal, pero es molt certa. En Europa fon en epoca tan tardana com en els anys setanta i huitanta del sigle XIX, començant per França i Anglaterra.

LA CAVALCATA DELS REIS D'ORIENT D’ALCOY

Dins de les festes de Nadal, l'Epifania es la que tanca el cicle festiu i es una de les que desperta major expectacio perque ve acompanyada de la visita dels Reis d'Orient. Es la festa de l'ilusio per excelencia, especialment entre els mes menuts, que porten molt de temps comboyats per pares, yayos i demes familia en l'escritura de la carta per a demanar els regals que els chiquets desigen i que el Reis d’Orient els duran en eixa nit tan magica.

Primitiu fon u dels personages mes destacats del sigle passat, naixque en Sueca i faltà el 11 de novembre de 1971 en Valencia. Perit mecanic, inventor, mecenes, empresari, investigador d'arqueologia i toponimia, activiste incansable (el seu exlibris era: treballar, persistir, esperar) i posà negre sobre blanc les seues vivencies (de 1916 a 1965). Ademes, fon deca del Centre de Cultura Valenciana (1956-1962); dos vegades president de Lo Rat Penat (1932-1935 / 1958-1961); presidi Proa (1935-1936); dirigi l'editorial Sicània (1955-1967) i la revista del mateix nom (1958-1959).

En homenage a Pepin Damian i Polo, Coeter major de Paterna.

El Misteri d'Elig, tambe nomenat Festa d'Elig o simplement 'La Festa', es una representacio sacro lirica i teatral, cantada i escenificada, que te una partitura musical en un llibret narratiu dels seus directors o mestres de capella (“Consueta”) que tracta sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge Maria basada en els texts o arguments d´alguns evangelis apocrifs, especialment i majorment en el del pseudo Josep d´Arimatea. La representacio està dividida en dos actes, ´La Vespra´ i ´La Festa´, per lo que l´obra s´escenifica de bades cada 14 i 15 d´ agost -dia de la festivitat de l´Assuncio- en l´interior de la Basilica de Santa Maria, en la valenciana ciutat d´Elig. Els dies anteriors, 11,12 i 13, el ´Misteri´ es representa, cobrant entrada, condensat o resumit en un unic acte que servix com a previ ensaig general.

La construccio de la Llonja s'inicià en 1482, en un context historic de gran esplendor cultural i economic per al Regne de Valencia que en el S.XV coneix el seu “Sigle d'Or”. La Llonja dels mercaders se construix en l'exterior de lo que havia segut la muralla musulmana, junt a la coneguda com a Llonja de l'Oli, que se trobava en la Plaça del Doctor Collado i que ya no tenia les dimensions ni esplendor suficients per a l'importancia comercial internacional que havia desenrollat Valencia, per aixo foren els propis comerciants valencians els que encomanaren i pagaren la construccio d'est edifici tan luxos.