Valencianes pioneres en l'universitat

L'acces de les dones als estudis superiors no ha segut un cami facil. Esta afirmacio vista des de hui en día pot pareixer irreal, pero es molt certa. En Europa fon en epoca tan tardana com en els anys setanta i huitanta del sigle XIX, començant per França i Anglaterra.

En Espanya l'acces de les dones a l’universitat es va produir en la Llei d'Instruccio Publica de 1857, coneguda com a Llei Moyano, que du el nom del ministre de Foment d’aquell moment. Esta llei permetia la formacio de mestres en les escoles normals (magisteri) i estudis universitaris de ciencies per a les dones, pero no eliminava tots els impediments, perque obligava a les dones a demanar una autorisacio previa de les autoritats academiques per a poder accedir als estudis. Esta obligacio no existia per als varons. Finalment una Real Orde del rei Alfons XIII, de 8 de març de 1910, permetia l'acces de les dones a les universitats espanyoles sense restriccions, eliminant eixe requisit. La majoria elegien Medicina, Farmacia o Filosofia i Lletres, per considerar-se estudis mes “adequats” per a una dona.

Les tres primeres universitaries valencianes foren Concepción Aleixandre, Manuela Solís i Mª Dolores Martínez.

Concepción Aleixandre Ballester, naixcuda en Valencia (1862), primer obtingué el grau de Mestra d’ensenyança elemental, encara que mai eixerceria magisteri. En acabant es llicencià en Medicina en 1889. Es va especialisar en Ginecologia. En 1891 la Sociedad Ginecológica Española li negà l’entrada per ser dona. Afortunadament fon admesa mes tart i en l’any 1904 va pronunciar el discurs de la sessio inaugural del curs en dita societat. Es doctorà en l’Universitat de Madrit i tambe formà part del Instituto Médico Valenciano en 1895.

Manuela Solis Claràs, naixcuda en Valencia (1862) tambe es llicencià en medicina en 1889. Amplià estudis en Madrit i Paris. En la capital francesa deprengue dels millors especialistes europeus en ginecologia. Es doctorà en la tesis El cordo umbilical i publicà el llibre Higiene del embarazo y de la primera infancia, prologat pel mateix Santiago Ramón y Cajal.

Mª Dolores Martínez Rodríguez, naixcuda en Granja de Rocamora, fon la primera dona llicenciada en Farmacia en Espanya. El Colege de Farmaceutics d'Alacant va consultar en els ministres de Foment i de Governacio si autorisaven la seua inscripcio. Aixina va ser, i obri una farmacia en Almoradi.

Estes pioneres varen haver de lluitar contra algunes mentalitats immovilistes de l’epoca. Anem a vore alguns eixemples.

En 1875 la revista "El Siglo Médico" considerava que una dona no podia eixercir la medicina:

Nos limitaremos (…) a repetir que la mujer no puede tener la seria pretensión de seguir la carrera médica sino con la condición de dejar de ser mujer; por las leyes fisiológicas, la mujer médico es un ser dudoso, hermafrodita o sin sexo y en todo caso un monstruo.

Esta opinio no es pot justificar, llogicament, de cap manera. De fet, probablement no era general, la majoria de professors universitaris no varen posar majors inconvenients a l’assistencia d’alumnes femenines a les seues classes.

Per atra part, en Europa el panorama no era molt diferent. El Dr. Manuel Candela, catedratic de Clinica d’Obstetricia de la Facultat de Medicina de Valencia, en la lliço inaugural del curs academic 1883-1884, va dir:

Pero, ¿Qué extraño, señores, que en los tiempos primitivos, que en los primeros siglos de nuestra era, que en su Edad Media sufrieron la obstetricia y su clínica, tanto ostracismo y menosprecio, cuando no hace mucho, en pleno siglo XIX, el Colegio de Médicos de Londres, declaraba en un documento público que el arte de los partos era indigno de ocupar la atención de un hombre bien educado, y que para presentarse como candidato a las plazas de examinador y miembro del Consejo, era necesario asegurar antes bajo palabra de honor, delante de su Real Colegio, que durante cinco años por lo menos no había prestado sus auxilios a ninguna parturiente?

En una conferencia del curs 1903, quan un mege disertava sobre la situacio de l’higiene social en aquell moment, parlà del desconeiximent general de les mares, que mantenien costums i creences populars, no basades en evidencies i que a voltes no eren convenients per a la salut dels chiquets de bolquers. S’expressà d’una manera molt severa: “es necessari combatre l’ignorancia de les mares, que son les assessines dels seus fills, casi sempre per imprudencia temeraria i per ignorancia". Si comparem este punt de vista en el que manifestà la tambe tocologa Concepción Aleixandre, que tambe manifestà, en 1905, la necessitat de millorar l’higiene social pero mostra un punt de vista molt mes empatic en les dones, posant de relleu la necessitat d’educar i preparar a les futures mares per a millora la seua salut i la dels seus fills: “¡Pobre dona, que ni per a lo unic que te concediren aptitut es dignaren instruir-te!”. Tant u com l’atra, insistixen en l’importancia, que des de l’administracio s’hauria de procurar aliment per a la mare i el chiquet recent naixcut, en cas de necessitat. Queda clar que el cami de les persones pioneres sol ser difícil.

Bibliografia:

• Nuñez Valdés, Juan. Dos médicas y una farmacéutica. Las tres primeras licenciadas en la Universidad de Valencia. Citecma Nº 4, abril de 2020.
• Reyno Álvarez, Alcira. Los albores del establecimiento de la especialidad médica tocoginecológica en Valencia. Tesis. Valencia 2010.