El manuscrit, del que no consta l'autoria, du per títul original, en valencià, el de Llibre de la Çuna i Xara dels moros, com aixina consta en l'encapçalament del seu index. I va ser descobert i catalogat pel professor de paleografia de l'Universitat de Valencia, don Vicente Pons Alós, entre els fondos documentals dels senyors hereus del Senyoriu de Sumacarcer.
En el present treball, l'escritor Enric Calvo, nos presenta la vida del cavaller Huc de Moncada, naixcut en el Regne de Valencia en la localitat de Chiva en 1478, fon fill de Pere de Moncada Senyor d'Aytona, baró de Chiva i de Vilamarchant. Fon donzell en la cort del rei Ferrando d'Arago, quel nomenà cavaller de l'Orde Militar Hospitalaria de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.
La cultura popular valenciana s'ha expresat tradicionalment a través de les llegendes. De tots els pobles d'Occident, potser que el valencià tinga una de les tradicions mes riques en esta forma de lliteratura popular. Era costum en les llargues nits d'hivern, que els yayos se les contaren als nets, com si foren una pelicula. La llegenda dels bous fantasmals d'Aigües, els amors impossibles de Tariq i Alba, el jagant Roldan o la cova de les calaveres. Un mon d'antics tesors. Paraules magiques, que amaguen profunts secrets de l'univers.
S’acosta la Semana Santa. El dumenge 10 d’abril es el Dia de Rams, jornada en la que comença en el mon catolic la tradicional i sagrada semana de Passio, Crucifixio, Mort i Ressurreccio de JesuCrist. Per orde cronologic el Dumenge de Rams es la primera escena o inici de la Semana Santa i es commemora, recorda o celebra segons els fets que narra el Nou Testament de la Biblia, l’entrada triumfant en Jerusalem de JesuCrist al llom d’una burreta. Els evangelistes descriuen el passeig o recorregut com multitudinari, festiu, de goig, de lloades i abarrotat de rams o ramells de fulles de palmera (llavors eren verdals no grogues com ara) i rames d’olivera que eren sacsades en la ma per la gent alli congregada que aclamava al seu rabi mentres caminava i entrava en la ciutat.
L’historia universal està plena de dones extraordinaries que destacaren en molts diversos camps i marcaren una diferencia en l’evolucio cultural i cientifica del seu temps; pero, en molts casos, han passat desapercebudes, ignorades en els llibres d’historia i desconegudes per la gent. Si mirem arrere en la llarga historia del Regne de Valencia trobarém a moltes d’estes dones brillants que trencaren les barreres de la seua epoca. De les diverses dones valencianes de les que es parlà en la conferencia “Dones Valencianes en l’Historia” de l’Institut d’Estudis Valencians en 2019 en motiu del Dia de la Dona, una de les millors documentades fon la mege Manuela Solís i Claràs, coneguda per ser la primera dona en obtindre la llicenciatura de medicina en l’Universitat de Valencia.
L'acces de les dones als estudis superiors no ha segut un cami facil. Esta afirmacio vista des de hui en día pot pareixer irreal, pero es molt certa. En Europa fon en epoca tan tardana com en els anys setanta i huitanta del sigle XIX, començant per França i Anglaterra.
Dins de les festes de Nadal, l'Epifania es la que tanca el cicle festiu i es una de les que desperta major expectacio perque ve acompanyada de la visita dels Reis d'Orient. Es la festa de l'ilusio per excelencia, especialment entre els mes menuts, que porten molt de temps comboyats per pares, yayos i demes familia en l'escritura de la carta per a demanar els regals que els chiquets desigen i que el Reis d’Orient els duran en eixa nit tan magica.