La Llonja, 25 anys de Patrimoni de l'Humanitat
La construccio de la Llonja s'inicià en 1482, en un context historic de gran esplendor cultural i economic per al Regne de Valencia que en el S.XV coneix el seu “Sigle d'Or”. La Llonja dels mercaders se construix en l'exterior de lo que havia segut la muralla musulmana, junt a la coneguda com a Llonja de l'Oli, que se trobava en la Plaça del Doctor Collado i que ya no tenia les dimensions ni esplendor suficients per a l'importancia comercial internacional que havia desenrollat Valencia, per aixo foren els propis comerciants valencians els que encomanaren i pagaren la construccio d'est edifici tan luxos.
La significancia de la Llonja recau en diferents aspectes, en primer lloc, a nivell arquitectonic es un eixemple de referencia del gotic civil, ya que es un estil arquitectonic que es molt habitual en edificis religiosos, pero no aixina en edificis de caracter public i civil. El mestre d'obres principal encarregat de la construccio de la Llonja fon Pere Comte, un dels arquitectes valencians de mes renom de l'epoca migeval, les obres i solucions arquitectoniques innovadores del qual foren model i inspiracio per a l'arquitectura internacional. Alguns eixemples d'esta innovacio tecnica estan presents en la Llonja: les columnes torses de la sala de contratacio en una esveltea superior a l'habitual, la primera revolta en tabics conillers en Valencia, la primera escala d'ull obert d'una gran calitat que conecta la sala de contratacio en la preso de comerciants en la torre, la presencia de l'arc de carpanell -gens habitual en construccions gotiques mediterranees- o els caracteristics nervis en forma de maromes de barco de Pere Comte en les revoltes de la Sala de Contratacio. Ademes, encara que l'estil es gotic migeval, Comte tenia ya una mentalitat renaixentista, buscava enviar mensages als observadors a traves de l'arquitectura, sent molt precoç este tipo d'idea subjacent en la construccio del sigle XV. Es dir que, dins de l'estil gotic, del que forma part i del que es un clar exponent, destaca tambe per alguns d'estos elements que fan de la Llonja un element unic dins de la seua familia arquitectonica, per tant, no soles es representatiu del gotic en el seu conjunt, sino que tambe es excepcional, pel seu caracter civil i per les innovacions que introduix.
Ademes de les innovacions mencionades, el tamany i la llum de la Llonja de Valencia superen als d'atres llonges mediterranees contemporanees, i fon construida en temps recort: totes les revoltes de la Sala de Contractacio se tancaren en nomes 15 dies, i en general la construccio global del conjunt de la Llonja fon realisada a una velocitat sorprenent per als recursos de l'epoca. Atre dels elements que la fan tan singular es la presencia d'un jardi en l'interior del conjunt arquitectonic, una cosa gens habitual en un edifici gotic, que, no obstant, plasma molt be l'herencia cultural musulmana en Valencia en este jardi, que originalment era quadrat, dividit en quadrants arborats i en una important presencia de fonts i aigua en el seu interior. Son dignes d'admirar tambe les numeroses escultures que adornen tot l'edifici en interior i exterior, que no nomes son de gran calitat sino que ademes presenten tot lux de detall si mos parem a observar-les detingudament, qui ho faça tambe vora que una d'elles es, de fet, l'orige de l'escut de l’Institut d’Estudis Valencians.
El fet de que la Llonja de la Seda de Valencia fora puntera, innovadora i singular no ha d'estranyar-mos, ya que era el centre neuralgic d'una de les ciutats mes importants en el mon del comerç del sigle XV. La costa Valenciana ha albergat historicament ports d'importancia internacional, i despuix de la reconquista cristiana el Rey de Valencia potencià el desenroll del port de la ciutat que fon aumentant en fama i volum contribuint a la prosperitat de Valencia, que en el Sigle XV era la ciutat mes poblada d'Espanya, i el seu port, dins de la Ruta Internacional de la Seda -que conectava China i Orient en Africa i el continent europeu a través del Mediterraneu-, era, junt en algun atre italià, el mes important d'Europa.
A nivell comercial, la Llonja actuava com un gran centre de negocis internacionals al per major, es dir, els tractes suponien carregaments de barcos sancers per a comerç internacional. Pero no soles s'intercanviaven mercaderies, tambe se decidien els preus de compra-venda per a ports de tot el mon, casi podria comparar-se en un “Wall Street” de l'epoca. I es que comerciar en la Llonja de Valencia oferia unes garanties immillorables: no soles la ciutat estava totalment equipada en tots els servicis que els comerciants internacionals pogueren necessitar, sino que ademes, en ella estava el Consulat del Mar mes antic de la Corona d'Arago (1283) que garantisava la presencia d'un tribunal mercantil especialisat en comerç maritim, i tambe la segona Taul a de Canvis mes antiga, d'Espanya, fundada en 1407, en fama internacional pel seu correcte funcionament i honestitat en els canvis, segurs, etc. que ademes fon la primera en emetre una Lletra de Canvi en tota Europa, datada en 1371. Si a aço sumem l'estabilitat del Real Valencià, s'enten que Valencia se convertira en una de les capitals mundials del comerç i un punt d'intercanvi cultural i material entre cultures molt distintes, important a Europa alguns dels millors secrets tecnics i manufacturers.
El creiximent economic que tot aço supongue, junt en el prestigi a nivell cultural i lliterari del Regne de Valencia en el Sigle XV (fon el Sigle d'Or de la Llengua Valenciana, se fundà l'Universitat de Valencia, l'Archiu del Regne de Valencia, hague dos Papes valencians, etc.) contribui a que la poblacio de la ciutat se duplicara, que els gremis prosperaren i que la burguesia s'enriquira, propiciant que el poder civil creixquera progressivament i fora creant i controlant les noves institucions publiques. La Llonja es un dels molts edificis civils que proven el poder economic d'eixos poders civils en la ciutat de Valencia en este periodo, com tambe ho son l'Almodi, el Palau de la Generalitat, l'Hospital General o les millores en l’antiga Casa de la Ciutat (l’Ajuntament) ademes de palaus iconics del centre historic o les torres de Quart i de Serrans, i que inclus a dia de hui son un simbol i un recordatori de l'epoca de maxim esplendor valencià, en el que tant el Regne com la ciutat, foren un punt de referencia mundial.
A pesar de la seua importancia seguix sent un edifici desconegut per molts valencians. Fins i tot molts dels que l'han visitat no son conscients de la seua importancia historica, arquitectonica i artistica, ni coneixen algunes de les senyes basiques que se mencionen en est articul, o atres, com que un dels banquers de la Taula de Canvis, el Valencià Lluïs de Santangel, fon el que finançà el viage a America; que despuix de la Guerra de Successio i fins al Segle XVIII la Llonja es remodelà parcialment per a utilisar-se com estage per a les tropes borboniques i estigue a punt de destruir-se per a convertir-la en quarter militar; que el sostre del Consulat del Mar es en realitat l’alfarge policromat de la Casa de la Ciutat -el primer Ajuntament de la Valencia migeval, que s'incendià i es derrocà-; que en ella se realisà la recepcio del feretre de Blasco Ibañez quan se repatrià el seu cos; o que fon seu de les Corts de la Republica quan Valencia fon capital de l’Estat en 1937.
I es que, encara que fon declarada Monument Historic Nacional en 1931 i Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 1996, la gestio i difusio d'este, un dels elements patrimonials mes importants que tenim els valencians, seguix sent com a poc, deficitaria. Als 25 anys de la seua declaracio com a Patrimoni de l'Humanitat, tenim que llamentar l'absencia de documents basics de gestio com un Pla de Gestio, un Programa d'Interpretacio, un Pla de Comunicacio, un estudi de capacitat de carrega, entre atres, que demostra la falta d'interes per l'Ajuntament de Valencia i la Generalitat Valenciana de potenciar i promoure a la Llonja com element patrimonial turistic i cultural. Aço encara es mes evident quan observem que no se promou de cap manera la seua visita i coneiximent: no apareix en els panels turistics de la ciutat, no te pagina web propia, ni oferix visites guiades, ni hi ha senyaletica informativa en l'interior de l'edifici que comunique al visitant l'importancia de la Llonja i de la Valencia del sigle XV, l'entrada s'ha retirat de la porta principal per a realisar un acces en un carrer posterior, per una porta menuda, sense senyalisacio adequada -qualsevol que passe per les grans portes de la Plaça del Mercat pensarà que simplement està tancada-.
En definitiva, encara que sí pot visitar-se i se troba en molt bon estat de conservacio, degut a la falta de mecanismes de gestio i difusio i al pobre acces que s'ha habilitat, podria dir-se que la Llonja està fisica i virtualment tancada a qui no sapia ya d'ella. En el 25 aniversari de la seua declaracio com a Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO, que destacà que fora un “eixemple excepcional del gotic civil tardà que ilustra el poder i riquea d'una de les mes grans ciutats mercantils de tot el Mediterraneu” no podem menys que reclamar que se pose en valor i se difonga a tot el mon l'importancia i valor d'este monument i se faça justicia reconeguent lo que simbolisa: la grandea, el poder, l'ingeni i la riquea de la Valencia del Sigle d'Or, una capital d'orde mundial.
Sandra Ombuena
Seccio d'Historia i Etnografia