¡El coet en Paterna, es mes que FOC!
En homenage a Pepin Damian i Polo, Coeter major de Paterna.
Posar-se a parlar de la Cordà de Paterna, pot ser a primera vista, una cosa facil….., puix al meu entendre dec dir que ¡NO!, no es una tasca facil. Degut a que s'unixen una gran gama de matisos, d'actes i acontenyiments, de moments, formes de vore i tractar l'element del foc, de viure’l, sentir-lo i expressar-lo, ¡Si!... Son tants els matisos que u es queda curt, es tindria que fer una verdadera tesis doctoral antropologica d’este fet tan peculiar, que, en Paterna, de la mateixa manera que en unes atres poblacions valencianes, es dona. Pero aci, en Paterna, reunix tant que es podria dir… ¡Millor dire! Paterna viu, en i per al foc, i no es qualsevol cosa, puix este fet que es aglutinador de gent, guardià d’ensomis, senyal i por, que deve com a simbol d'un poble que periodicament es invocat en diferents i reiterades manifestacions festives, i especialment en ser unes festes molt valencianes ¡Si! eixes son senyes que comporten i son expressades en foc.
¿Quínes raons antropologiques fonamenten tal veneracio? ¿Per qué l'insistent identificacio entre lo valencià i el foc en totes les seues facetes? Peculiars formes d'expressar-se dels paterners, tradicions fidelment mantingudes, que en el pas del temps han sabut adaptar-se, des de temps immemorials fins als nostres dies. En este cas no existix una unica resposta, es mes, la complexitat d'este tipo de manifestacions i d'expressions de goig que proporciona el temps de les festes, s'agudisa quan nos situem en este poble de Paterna. Es veu desfigurat pel desenroll que, des de temps arrere fins als nostres dies, ha anat desvertebrant, en varis nucleus poblacionals i repoblats per importants fluixos migratoris en personalitat propia i aliena, i que, no obstant, no solament mantenen el foc, sino que en l'ultim dumenge d'agost actua com el mes poderos aglutinant entre veïns i forasters.
Es la festa estiuenca del poble de Paterna, en una celebracio religiosa en la raïl del seu fonament, pero tambe en un component llaic en la seua propia eixecucio, que s'articula per i en el foc.
El desenllaç previ al final, en el passacarrer de coeters com a homenage al Crist de la Fe, i l'inici i la preparacio del vestuari per a participar en la CORDÀ. D'esta forma es condensa el sentit de la festa, en primer lloc i com a punt de trobada es convertix en l'acte massiu en el que participen, directa o indirectament, varis mils de persones. En segon lloc com a estimul d'activitat, es convertix en l'incentiu de les penyes, que de la mateixa manera que els casals fallers, s'organisen per a la compra i l'adquisicio de “material pirotecnic” encara que s’ha de senyalar, que durant tot l'any, es treballa per ad este fi, a on es convertix casi en una forma de vida. Son tants els amants de la polvora, que qualsevol excusa es bona per a organisar almorzars, menjars o sopars, en les quals solament es parla del foc, la polvora i el coet, per a molts paterners, es el seu dia a dia, es la seua manera i forma de viure i entendre la vida………i com no dir-ho tambe, es la seua forma de despedir el dol.
En tercer lloc com a rito, est es convertix en una representacio escenica de diferents llectures, si nos parem per un instant en est aspecte, podem observar, que els protagonistes de l'obra i l'escenari, retrauen a l'espectador o curios, a passats feudals de ribombants corts migevals. L'escenari del torneig es, el carrer major, el qual es prepara i engalana (protegix) a on estaran les armes de l'event en les que es portara a terme el “combat.” Temps abans de l'hora prevista van aplegant ormejats d'armadura i braçalet que identifica a cada qui en el seu numero “com blaso”. A l'hora en que s'inicia l'acció lluixen les estreles, que deixen en el seu rastre les purnes de les eixides, que es llancen a mils, i en eixe precis moment, el torneig migeval se transforma en un apocalipsis irreal.
Els cavallers, compliços de tan magica mutacio, retant al foc i mirant-lo cara a cara, al llançar de la seua ma l'artefacte pirotecnic i en eixe precis instant, home i foc confonent-se les seues siluetes, quedant impregnades, l’un en l'atre, es fonen en un tot u, en un estrany i intens abraç de sensacions multiples.
Conclos el torneig, el protagoniste queda exhaust; puix per la seua boca encara exhalara durant un bon temps, el fum que abundantment ha begut de la boca del coet, com si en aixo anara l'esperit de la curta vida del coet. Poc a poc es va despullant de la seua vestimenta, de semideu, per a tornar a la seua condicio humana i del seu ser racional, en la consciencia va aplegant el drama, el vestigi del combat, la conviccio de la seua humil condicio de ser persona mortal.
La cordà principal ha acabat, pero el seu eixemple es imitat i tergiversat per centenars de seguidors, el punt culminant de la festa ha passat, hi ha qui es resistix a que aplegue el final de la festa, i mentres dure la nit, seguira el Foc. Per fi, l'amenaça de la llum de la matinada, advertix ad estos vampirs, amos de la nit, de que l’amaneixer d'un nou dia anuncia que ya tot acaba. Pero tots, homens i dones que han vixcut la passio del foc, sense dubte comprovaran en la tornada de la normalitat el caracter tan extraordinari d'eixa nit magica de l'ultim dumenge d'agost.
I com no pot ser d'una atra manera, recordare sempre les paraules de PEPIN DAMIAN POLO, “Coeter Major de Paterna” el qual, sempre ha portat la cordà en el seu cor i paterner fins a la medula. Quan ell parlava de la cordà de Paterna, dia que era molt especial per tres grans raons: perque era art, desafiu i passio.
ART, per la destrea, habilitat i valor d'uns homens i dones que fan en la polvora un espectacul que ha donat sagell d'universalitat a Paterna. DESAFIU, de l'home al foc. PASSIO, d'un poble i les seues gents, que com ell, volen seguir mantenint viva la flama de la mecha…, per a les generacions futures.
Joan Garcia i Estellés
Coeter tradicional