Estat de l’aqüicultura valenciana
L’aqüicultura es una activitat practicada per l’home des de fa segles; es te constancia de que en China, 3500 a.C., ya es desenrollava el cultiu de la carpa comu (Ciprinus carpio) i que els egipcis produien tilapia (Tilapia sp.) en el 2500 a.C.. Mes tart, els grecs (2100 a.C.) i els romans (500 a.C.) desenrollaren la produccio d’ostres, moluscs i diversos peixos marins.
A finals del segle XIX paisos com els Estats Units, Noruega o França aplicaren el cultiu d’especies com l’abadejo o la golleta en la finalitat de repoblar arees de peixca. A principis dels anys setanta s’observà una significativa reduccio de les captures d’animals salvages lo que originà un avanç important de la tecnologia i els sistemes de produccio en aqüicultura (Image 1). En 2008 la criança d’animals aquatics va arribar als 68.4 millons de tonellades mentres que les captures originaren 67,0 millons de tonellades. Les especies mes produides a nivell mundial son la laminaria japonesa (Undaria pinnatifida), la carpa platejada (Hypophthalmichthys molitrix) i la carpa herbivora (Ctenopharyngodon idella). China, Indonesia i la India son els grans productors d’aqüicultura.
En les aigües valencianes destaquen els cultius d'orades (Sparus aurata), llobarros (Dicentrarchus labrax) i anguiles (Anguilla anguilla) incrementant-se poc a poc el numero d’instalacions dedicades al corball (Argyrosomus regius).
Image 1. Gabies dedicades al cultiu de peixos en la mar.
El cultiu de l’orada en Valencia alcançà en 2009 un valor de 9200 tonellades lo que representa el 10% de la produccio europea d’esta especie. Per a 2010 s’espera que la produccio siga de 9500 tonellades, un aument del 3% respecte a 2009. Es important indicar que el 95% de l’orada s’obte de les granges marines mentres que nomes el 5% prove de la peixca extractiva.
La segona especie mes cultivada en el territori valencià en 2009 es el llobarro (Dicentrarchus labrax) en una quantitat de 1700 tonellades. Les previsions donen un resultat de 2300 tonellades per a 2010, es a dir, un increment del 35%. El llobarro de criança, com en el cas de l’orada, supon el 96% del total.
La produccio valenciana de corball (Argyrosomus regius) en 2009 fon de 450 tonellades, valor que en 2010 s’espera que siga de 1640 tonellades, un increment del 260%.
En lo referent a l’anguila (Anguilla anguilla), les produccions alcançades per les granges valencianes en 2009 arriben a les 430 tonellades, el 84% de la produccio espanyola; es pensa que per a 2010 esta quantitat es mantindrà constant.
La clochina mediterranea (Mytilus galloprovincialis), en un consum important en tota la geografia valenciana, ha tingut una produccio de 83 tonellades en 2009, una tonellada mes que en 2008.
La produccio aqüicola total valenciana per a 2010 s’espera que siga de 14000 tonellades, quantitat que representa un valor en el mercat de 84 millons d’euros.
Les empreses aqüicoles valencianes
El numero d’instalacions aqüicoles en Valencia dedicades a l’engrossament de peixos s’ha reduit en els ultims anys, passant de dihuit en 2005 a onze en 2009. D’estes, deu es troben en la mar i nomes una s’encontra en terra.
Com deduim dels resultats de produccio, la major part de les empreses que es dediquen a l’aqüicultura en les aigües valencianes enfoquen el seu negoci a la cria de l’orada i el llobarro. Este tipo d’empreses s’encontren localisades per tot el llitoral. Entre estes societats destaquen Acuicola marina, S.L. (ubicada en Nules), Cultivos marinos de Guardamar, S. L. o Piscicultura Marina Mediterránea, S. L. – Piscimar (Burriana); les dos ultimes son de les poques empreses del Mediterraneu que realisen totes les fases del proces productiu: la reproduccio, la cria de les larves, l’alevinage, l’engrossament de peixos i l’embalage final. Atres enfoquen el negoci a varietats menys demandades en l’exterior pero de gran acceptacio en la nostra societat; es el cas de l’anguila o la llisa. Firmes com Valenciana de acuicultura, S. A. (Puçol) o Alevines de Guardamar S .L. invertixen una part important dels esforços en estes especies.
Es destacable el cultiu de la clochina mediterranea (Mytilus galloprovincialis); es desenrolla principalment en les proximitats del port de Valencia- l’unica empresa que te les instalacions fora, en Tavernes, es Jose Luis Boix Risueño- i practicament la totalitat son negocis familiars (Image 2). Estes operen sobre llibrell fondo i fan la distribucio en el mercat interior.
Image 2. Un treballador trau clochines d'un llibrell fondo en el port de Valencia. Fotografia: Damià Torres.
En lo referent a la cria de peixos d’aigua dolça podriem dir que dins del sector de l’aqüicultura representa un percentage prou baix. Nomes podem nomenar dos societats que treballen en esta area: es tracta de S.A.T. Truchas del Ebrón, en Torrebaja, que realisa el cultiu de la truita arcoiris (Oncorhynchus mykiss), i del Centro de cultivo de peces de Polinyà del Xuquer que cria tenques (Tinca tinca), anguiles (Anguilla anguilla) i carpes reals (Cyprinus carpio).
En l’actualitat, la cria d’atres tipos d’animals supon un risc que no totes les explotacions poden assumir. Principalment n’hi ha que resoldre obstaculs de tipo tecnic i fer estudis d’adaptabilitat perque no tots els generos d’animals marins s’habituen a la vida en captivitat. Els aspectes burocratics solen ser laboriosos i influixen a l’hora de pensar en nous proyectes ya que les concessions d’intalacions son otorgades per l’administracio central i no son facils d’obtindre. Per atra part, les empreses tenen que contraure importants despeses en infraestructures, contemplant tant la construccio com el seu posterior manteniment. Tambe deuen prevore la necessitat de diversificar els seus productes i este fet obliga a realisar inversions en investigacio sobre noves especies, dur a cap costosos estudis de mercat i renovar o adaptar les instalacions.