EL 25 D’ABRIL
Tots els pobles posseixen unes dates historiques que se consideren importants. En el cas de la nacionalitat valenciana, estos dies son el 9 d’octubre i el 25 d’abril. La primera data supon el naiximent politic del nostre territori. Un 9 d’octubre de 1238 entrà en la ciutat de Valencia el monarca aragones Jaume I, creant-se a partir d’este moment el Regne de Valencia. Seria el naiximent politic, que no cultural, puix el nostre poble te una cultura milenaria, expressada en diverses manifestacions artistiques peculiars a lo llarc dels segles.
Per contra, el 25 d’abril seria l’atra cara de la moneda. Este dia tingue lloc la Batalla d’Almansa, en l’any 1707, que supongue la perdua dels Furs i en ells de les nostres llibertats com a poble. Per tant, podriem considerar este moment com el de la defuncio politica del Regne de Valencia, puix perguerem la nostra soberania, si be es cert que hem recuperat part d’ella gracies al nostre Estatut d’Autonomia.
Molt s’ha comentat sobre la conveniencia de commemorar el 25 d’abril. Lo que hi ha que tindre present es que no es es una celebracio, sino simplement un recordatori. A l’igual que fem en les persones, que celebrem la data dels naiximents i recordem la de les defuncions. Per eixemple, el 3 de març -dia de la mort d’Ausias March-, els valencianistes l’hem constituit com el Dia de la Llengua i Cultura valencianes.
L´historia del 25 d’abril comença en 1700, en morir sense descendencia Carles II, ultim rei de la Dinastía dels Austria. Dos candidats al tro comencen a lluitar entre ells, iniciant-se la Guerra de Successio: Felip d’Anjou, futur Felip V, i l’Archiduc Carles.
La guerra tingue tres fronts: Per una banda fon una guerra a nivell europeu, entre França i els països aliats contraris als francesos (Portugal, Anglaterra i Holanda basicament). Per una atra part fon un conflicte dins de la peninsula, entre la Corona de Castella i els territoris de la Corona d’Arago. Finalment, fon una guerra entre els valencians, els quals se dividiren en maulets i botiflers.
Maulets i Botiflers
Els maulets defeneren a l’Archiduc Carles, proclamat rei en el titul de Carles III, puix provenia d’una tradicio dinastica (la Casa d’Austria) que tolerava els Furs, mentres que Felip d’Anjou formava part d’un model monarquic (el borbonic) que se caracterisava pel centralisme politic de tall frances.
La paraula maulet es un diminutiu del vocable d’orige musulma “maula”, que significa “persona que se troba en relacio de subordinacio respecte d’una atra”. A pesar que el nom fa referencia per tant als llauradors, tambe s’enquadraven dins dels maulets unes atres categories socials: la burguesia i els gremis, el baix clero i la baixa noblea. La majoria del poble valencià era maulet, puix provenia d’unes classes socials mes majoritaries en numero.
El nom “botifler” prove de la paraula francesa “beaute-fleur”, que es la flor de lis borbonica. Dins d’estos s’enquadrava l’alt clero terratinyent i l’alta noblea, puix el monarca Borbo havia promes la defensa dels seus interessos de classe, que era la continuïtat del pagament d’uns imposts exagerats per part dels llauradors cap ad ells.
La Batalla d’Almansa
Moltes foren les operacions beliques que tingueren lloc en la Guerra de Successio. Pero el fet militar mes decisiu fon la Batalla d’Almansa. Les tropes borboniques, encapçalades pel duc de Berwick –angles al servici dels francesos- tenien cercat el Regne de Valencia en els primers mesos de 1707. Pero era coneixedor de l’ofensiva que l’eixercit austraciste volia fer des d’Arago.
Els generals austracistes Galway i Das Minas decidiren donar batalla als felipistes en les rodalies d’Almansa, zona estrategica per estar en l’entrada geografica a Valencia des de Castella.
El 21 d’abril Berwick aplegà a Almansa en les seues tropes, coneixedor que l’eixercit aliat es dirigia al seu encontre.
Les tropes austracistes estaven compostes, segons les fonts aliades, per 15.500 soldats. Aproximadament 5.000 eren anglesos dirigits per Galway, 8.000 portuguesos encapçalats per Das Minas, 1.400 holandesos i mil hugonots francesos. La majoria dels soldats eren d’infanteria sent molt pobra la cavallería.
Les tropes de Felip V, dirigides pel duc de Berwick, estaven integrades per 25.000 homens, entre castellans i francesos, quantitat molt superior al bando contrari. D’ells, 17.000 eren soldats d’infanteria i 8.000 de cavallería. La seua artilleria era molt numerosa, superior tambe a l’austracista. Berwick dispongue a les seues tropes en dos grups, l’infanteria en el centre i la cavallería als costats.
La batalla començà en un atac de l’infanteria anglesa, pero la potent cavallería francesa decidi el clar exit per a les tropes borboniques. El numero de morts va ser de cincmil per part de les tropes de Carles III i quatremil de Felip V.
El fet de Xativa
Despres de la batalla d’Almansa, les tropes borboniques es dividiren en dos grups. El primer, dirigit per Berwick i el duc d’Orleans es dirigi cap a Valencia i el segon nucleu de forces, format per 12.000 homens marchà cap a Xativa, encapçalat per D’Asfelt. La ciutat tan sols contava en una guarnicio de 800 soldats de nacionalitat anglesa, encara que hi havia molts maulets disposts a morir en la defensa del seu poble. Els borbonics instaren a la poblacio a rendir-se, pero un crit era unanim: “Abans preferim morir que caure baix l’odiat poder de Felip V”.
La resistencia del poble xativenc fon heroica. Felip V, no content en la victoria, decidi dur avant una brutal repressio contra la ciutat, incendiant-la i canviant el toponim d’estirp iberica pel de “San Felipe”, en recòrt al seu nom. Per este motiu el poble de Xativa mostra en el Museu Municipal un quadro de Felip V cap per avall, en senyal de protesta, per a que les noves generacions recorden este brutal acontenyiment.
Conseqüencies de la derrota d’Almansa
El resultat de la Guerra es de tots conegut. Despres de la Batalla d’Almansa, Felip V permaneix com a rei, anulant els Furs del Regne de Valencia despres del Decret de Nova Planta del 29 de juny de 1707.
La llengua valenciana deixà de ser l’oficial, sent substituida pel castella. Les institucions valencianes (Generalitat i Corts, entre unes atres) foren substituides per les castellanes, i les nostres lleis se suprimiren, instaurant-se les castellanes per “justo derecho de conquista”, tal com apareix en la propia redaccio del Decret de Nova Planta. La repressio font brutal. Felip V assessinà a un elevat numero de maulets i molts atres hagueren d’exiliar-se. Per tot aço el poble valencià popularisà la frase “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”.
Basset, lider dels maulets
Entre els maulets destaca la figura de Joan Batiste Basset, el seu lider per excelencia. Naixque en la ciutat de Valencia (alguns autors diuen que en Alboraya), en 1654. Pertanyia a una familia modesta. Son pare era fuster. Exiliat des de la seua joventut en el Milanesat, en començar la Guerra de Successio s’enrolà en Lisboa junta a la flota de l’Archiduc Carles per a protagonisar la sublevacio maulet en el Regne de Valencia.
En estiu de 1705 desembarcà Basset en La Marina, en l’objectiu d’iniciar la rebelio maulet front a Felip V, que ya duia uns quants anys regnant despoticament en la peninsula, donant clares mostres de centralisme politic. Basset consegui atraure’s les voluntats del poble valencià degut al seu gran carisma. Estava dispost a entregar sa vida per a que Valencia continuara sent lliure i estant unida, com en el seu dia va fer Vinatea.
En decembre del mateix any, 1705, Basset aplegà a la ciutat de Valencia, despres d’anar conquistant terreny des de La Marina, començant aixina el govern maulet en la Ciutat i Regne de Valencia.
Despres de moltes peripecies, Basset fon empresonat finalment pels borbonics, passant per les presons d’Alacant i Fuenterrabia, on estigue fins a 1719, any en que fon lliberat i desterrat a Viena, on moriria uns anys mes tart.
(Artícul publicat en la revista SOM nº272 de setembre de 2019)
Per Manolo Matas