Comunicat sobre la llengua valenciana i la seua codificacio
L’Institut d’Estudis Valencians manifesta que front a les recents declaracions d’algunes institucions continuarà treballant per a conrear i difondre la llengua valenciana, i que seguirà utilisant les Normes d’El Puig, perque considera que son les mes adequades per al nostre idioma.
Esta codificacio es el fruit d’un treball rigoros per part de filolecs i estudiosos valencians i es fonamenta en el parlar viu i en la tradicio escrituristica valenciana, classica i moderna.
Esta ortografia continúa la senda mampresa per l’erudit Josep Nebot i Perez i pel filolec Lluïs Fullana, el millor especialiste en llengua valenciana de la primera mitat del sigle XX i referent historic ineludible.
Les Normes d’El Puig van rebre en 1981, en el monasteri del que prenen el nom, un ample soport social de numeroses personalitats i entitats culturals valencianes.
La seccio de llengua de l’Institut seguirà el seu treball en pro de l’idioma valencià, sempre des de la mes estricta fidelitat al nostre regne. Els canvis introduits per la Real Academia de Cultura Valenciana en les Normes d’El Puig, en l’ultima decada, no eren mes que maniobres per a acostar-se al model catalanisat que impulsa la AVLl des de la seua creacio. Una catalanisacio fonamentada en la total submissio de la cultura valenciana a la catalana –o com uns atres, que la volen un reducte folcloric- i disfrassada de plantejaments cientifics i academics.
Eixa nova accentuacio nomes ha portat que divisio entre les entitats valencianistes. Es un bon moment per a tornar als inicis d’aquell 1981. Esta recuperacio favoriria que el paradigma autoctoniste s’enfortira.
Els que consideren que esta defensa supon un encastellament menyspreen els parametros de la sociollingüistica, que propugna planificacions formals –normatives- atentes al respecte i la voluntat dels parlants, excepte que l’objectiu siga un atre, com pareix que siga en este cas.
Tambe el fet de que l’Institut d’Estudis Valencians colabore en unes atres entitats culturals europees dins de l’Aliança Europea de Llengües Minoritaries (AELR) nos permet vore molt clar que l’eixemple valencià no es unic, ni singular, com alguns volen fer creure, interessadament. Moltes atres llengües del mon patixen la pressio de l’idioma estatal que intenta minimisar el seu us social, o tambe d’unes atres llengües veïnes que intenten absorbir-les i fer-les desapareixer, com es el cas d’alguns occitanistes que defenen que la llengua provençal i la gascona no son mes que dialectes de l’occità.
Poques coses son mes llegitimes que treballar per a defendre la cultura propia, en el nostre cas, la valenciana.
Valencia a 16 de febrer de 2016