Creix la contaminacio marina per microplastics
La contaminacio marina per microplastics s'ha multiplicat exponencialment en els ultims deu anys com a conseqüencia de les activitats industrials. Se sol relacionar la polucio per plastics en els rebujos d'orige urbà: sobre tot botelles, bolses i atres productes manufacturats. Per desgracia, es una image habitual d'algunes de les nostres plages la presencia de molts d'estos materials. Recents estudis advertixen que existix una contaminacio, fins ara indetectable, deguda al tamany en el que es presenten alguns tipos de plastics, els denominats microplastics.
Figura 1.
A. Distribucio de microplastics en els sediments de 18 plages d'arena fina. El tamany del circul determina la cantitat de particules de microplastics.
B. Relacio entre la densitat demografica i el numero de particules de microplastics trobades en els sediments de les plages d'arena.
C. Numero de particules de microplastic en els sediments de les aigües residuals comparat en dos llocs de referencia del Regne Unit.
D. Numero de fibres de poliester depositades en les aigües residuals de llavadores en mantes, forros polars i camises, tots de poliester.
En les ultimes investigacions aparegudes en Environmental Science and Technology, Accumulation of Microplastic on Shorelines Woldwide, els quimics destaquen que 240 millons de tonellades de plastics que han arribat al final de la seua vida util son descarregats en habitats marins tots els anys. Es molt probable que estos valors s'incrementen en epoques futures tinguent en conter que la densitat de la poblacio ha creixcut en 50 anys un 250%.
Els residus de plastic que apareixen en les operacions de llavat es degraden en particules inferiors a 1 mm (microplastics), viagen al mar a on son ingerits per la fauna. No n'hi ha evidencia de que el microplastic s'absorbixca i s'almacene en les celules i teixits dels animals, la qual cosa proporciona una posible via per a l'acumulacio de contaminants organics hidrofobics i aditius plastics, tots ells perjudicials per a la salut.
Destaquen entre estos microplastics fragments d'acrilic, polietile, polipropile, poliamida, acrilic i poliester (Figura 2). Son fragments invisibles que afecten a les aigües someres de l'Atlantic Nort i diferents habitats costers de Gran Bretanya, Singapur i l'India. Atres zones afectades son les dels Estats Units, Japo i China (Figura 1).
Figura 2. Espectres infrarrojos per transformada de Fourier dels microplastics i de material de referencia. L'eix vertical representa la transmissio estandar en unitats de densitat optica.
Este treball dirigit pel profesor Marc Anthony Browne, de l'University College de Dubli, mostrejà aigües marines de diferents arees de tots els continents. Encontraren una contaminacio important en dihuit plages i s'investigaren els patrons espacials relacionats en les fonts i els sumiders. S'obtingue una relacio important entre la contaminacio plastica i les arees geografiques. L'interval d'abundancia estigue compres entre 2 (Australia) i 31 (Portugal i Regne Unit) fibres per cada 250 mL de sediment que contenien un 56% de poliester, 23% d'acrilic, 7% de polipropile, 6% de polietile i 3% de fibres de poliamida. En l'articul es destaca que les proporcions de fibres sintetiques son mes importants en les zones en una major densitat de poblacio.
Despres, per a buscar l'orige d'este tipo de contaminacio s'analisaren els continguts de particules contaminants en els efluents de les plantes de tratament d'aigües residuals i s'arribà a la conclusio de que les fibres de microplastic tenien principalment un orige en l'aigüa residual de les maquines de llavar. Estos textils tenien una composicio proxima a la del microplastic de les aigües: 78% poliester, 9% poliamida, 7% polipropile i 5% d'acrilic.
Es preveu que el problema s'intensifique en un futur proxim probablement degut a que la poblacio del planeta es duplicarà en els proxims 40 anys i en la particularitat de que tendix a concentrar-se en zones del llitoral. Es per atra banda important destacar la contribucio de les aigües dolces (aigües continentals) a l'aument de la concentracio de microplastics en el mig ambient.
Els autors indiquen que els disenyadors de roba i llavadores deuen considerar la necessitat de reduïr les emissions de fibres a les aigües residuals aixina com l'investigacio sobre metodos que puguen eliminar els microplastics d'estes aigües.
En quant a les conseqüencies sobre la salut humana es de destacar que les fibres de microplastic son absorbides pels teixits dels pulmons puguent arribar a desenrollar tumors; per atra banda els tints de dispersio de poliester i les fibres acriliques ocasionen dermatitis.