Dia internacional de la llengua materna. Comunicat de l'Academia Napolitana i de l'Institut d'Estudis Valencians
Napols, 21 de febrer de 2018
Dia Internacional de la Llengua Materna: proteccio del Napolità
En ocasio del Dia Internacional de la Llengua Materna, l'Academia Napolitana per la Llengua i la Cultura Napolitana, presidida per Massimiliano Verde, colaborador de diversos proyectes internacionals de promocio de la llengua i la cultura Napolitana, oferix la seua colaboracio, per a la preservacio de la diversitat llingüistica i el plurillingüisme. En resposta als Objectius de Desenroll Sostenible, anima a la promocio, a traves del milenari i universal mensage humanista de la identitat cultural napolitana, a l'ensenyança i preservacio del seu patrimoni llingüistic que forma part integrant d'una herencia historica-cultural i artistica milenaria i internacional. De fet, en la proposta a la UNESCO d'insertar el Centro Historic de Napols en l'elenc dels bens de la humanitat la ICOMOS - Consell Internacional de Monuments y Llocs - destaca la proxima unicitat de Napols: la UNESCO li reconeix a eixa ciutat un valor universal excepcional que ha tingut una profunda influencia en molts llocs d'Europa i del mon. Eixe patrimoni cultural es patrimoni de tota la humanitat: http://whc.unesco.org/en/list/726. El patrimoni llingüistic de Napols es vehicul i part integrant del seu patrimoni cultural. L'idioma napolità per eixemple caracterisa i es el vehicul de la celebre canço o del teatre napolità (Petito, Viviani, De Simone, De Curtis-Toto i les families Di Maio, De Filippo, Scarpetta, Giuffré, etc.) de la historia del cine (Notari, De Sica, Troisi, etc.) - el conegut neorrealisme naixque en Napols - de la tradicio musical i gastronomica i ha influït en les seues expressions culturals materials i immaterials al patrimoni lligüistic italià (lo ultim ha segut "la appocundria" de Pino Daniele insertat en el diccionari de la llengua italiana de la Treccani). Tambe es la llengua de les tradicions culturals que pertanyen a l'art internacionalment apreciat del Pesebre Napolità que es transmitix de generacio en generacio dins (i no nomes) en el Centre Historic de la ciutat. El Comite Intergubernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, en ocasio del reconeiximent del "art del pizzaiuolo napolitano" (Decembre, 2017) utilisa una paraula que perteneix a l'idioma napolità i en el seu patrimoni llingüistic, es a dir: "pizzaiuolo" (pizzaiolo en italià) que se referix a un art i "know how" napolità, propia d'esta comunitat cultural, intimament relacionada i iniscindible de la ciutat de Napols com s'ha desenrollat tipicament en el curs del temps en eixa comunitat i com valor universal per a la Humanitat. Adecuadament la UNESCO referint-se als idiomes en perill escriu: Llengua napolitana (ISO 639-3 code(s) nap, Vitality: Vulnerable) o d'atra manera Sur italià (seguint les antigues fronteres, no nomes de la llengua, del Regne de les Dos Sicilies sense Sicilia, que te el seu propi idioma) cfr. www.unesco.org/languages-atlas/index.php. En Italia este patrimoni llingüistic (i per aixo cultural) està en perill perque molt a sovint es tractat i vehiculat pels mijos de comunicacio nacionals, com qui el parla d'una manera baixa i en molta degradacio i no s'ensenya, es a dir, es tractat directament o en alusions, principalment com la llengua de la criminalitat i dels ignorants, analfabets o per lo manco d'ignorants simpatics, finalment d'una manera folklorista.
La representacio unica i unilateralment negativa de la realitat, cultural i llingüistica de Napols com a Sur d'Italia en general, produïda pels mass-media nacionals italians contribuïx a difondre entre els jovens i chiquets napolitans, sobretot perteneixent a situacions socials i culturals en risc, una subcultura que induïx a un perillos efecte domino en esta nova generacio a canviar cap a una manera violenta front a la forma de parlar napolitana.
Al chiquet napolità-parlant el sistema d'educacio i mediatic nacional italià se l'impon (com li ho impon al nucleu familiar) una educacio a la minusvaloracio respecte al seu idioma o accent, com algo que es te que perdre, algo "vulgar", degradant, ignorant. Naturalment aixo inclou perdre i minusvalorar tot lo que perteneix a l'autentica herencia cultural-llingüistica. Es llamentable si destaquem els dibuixos animats per als chiquets les quals (en el cas de les obres cinematografiques de l'exterior, traduïdes a l'italià) tenen una impronta negativa si tenen accent napolità, es presenten spots en personages en clar accent napolità en calitat de malfatans, estafadors, criminals, etc. S'alimenta d'esta manera una representacio i una identificacio discriminatoria en els chiquets i entre els chiquets italians en torn a una sancera comunitat cultural, geografica i social que podriem dir "antropologica" (en violacio tambe de la Declaracio dels Drets del Chiquet). El sistema de l'educacio en Italia no s'interessa en protegir este patrimoni. I esta situacio se reproduïx en l'exterior. D'esta manera va perdent-se una llengua mare de valor universal, una llengua romanç parlada en les seues moltes variacions a lo llarc de la part continental del sur d'Italia i per les comunitats d'orige napolità en el mon (napolitanofons), una llengua que te una documentacio escrita a lo llarc d'un mileni. Recordem en este sentit el Placito Capuano de 960 d. C. quan per primera vegada en Italia n'hi ha un us oficial de la llengua vernacula (Napolità), per raons juridiques en oposicio a la llengua llatina, la "Epistola" de Boccaccio, cosiderada com el primer text de la lliteratura dialectal en Italia, en prosa, escrita precisament en Napolità, el text en llengua napolitana de "Jesce Sole" del segle XIII, considerat el primer document de la canço napolitana. En la cort angevina i sobretot aragonesa, a on va ser reciproca la influencia cultural i artistica entre Napols i Valencia se produïxen documents oficials en Napolità i des d'el sigle XV s'evoluciona la lliteratura en llengua napolitana (De Rosa, Sannazaro). En Napolità està escrita l'obra lliteraria universal de G. Basile, "Lo Cunto de li Cunti" el primer i mes ilustre entre els llibres de contes que existixen en la civilisacio europea: el filosof Benedetto Croce el va definir com "el mes antic, el mes ric i el mes artistic de tots els contes de fades populars". Eixa obra anticipa noveles com la dels germans Grimm i Andersen (La gatta Cennerentola es a dir Cendrosa, Sol, Lluna i Talia, La Bella Dorment, etc.). En el segle XVIII, quan el Napolità es convertix tambe en llengua diplomatica, el sigle d'or de l'escola musical napolitana veu la llum, es apropiat utilisar esta expressio, en San Alfons Maria de Ligorio, "Quanno nascette Ninno" (Quan naixque el Jesuset o You comes down from the stars, en angles, 1754), una verdadera obra de "evangelisacio" en llengua napolitana que es universalment coneguda i cantada e intimament conectades a la maravellosa tradicio popular del pesebre napolità (la llengua napolitana servix com a vehicul d'eixa comunitat cultural).
Entre els sigles XIX i XX n'hi ha una difusio internacional de la llengua napolitana per la gran emigracio dels napolitans despres de l'any 1861, en el triumfo de la canço napolitana classica gracies als autors i poetes com Salvatore di Giacomo (Era de Maggio, A. Marechiaro), Vincenzo Russo (I 'Te Vurria Vasà), Ferdinando Russo ('O surdato 'e Gaeta, poema napolitano), Giovanni Capurro i Eduardo Di Capua (autors de la famosa 'O sole mio, cantada per tots els grans artistes i el mes gran tenor de tots els temps, Enrico Caruso) i toda la epopeya d'este genero musical, en llengua napolitana fins a Gilda Mignonette, Bruni, Trevi, Carosone, La Nova Companyia de Canto Popular, D'Angelo, Avitabile, etc.
El treball de l'Academia Napolitana, en cooperacio, entre atres, de l'Institut d'Estudis Valencians, te com a objectiu la proteccio de les minories culturals i llingüistiques per mig de cursos de llengua a nivell europeu (CEFR) reconeguts per la Ciutat de Napols, proyectes socials i didactics, exposicions documentals i conferencies. Totes estes iniciatives estan encaminades en favor de la odo-toponomastica indigena de la ciutat de Napols i en la salvaguarda d'este unic i ric patrimoni maltractac i no tutelat.
Massimiliano Verde, Presidente de l'Academia Napolitana