Taburons blancs del Mediterraneu, descendents dels esquals australians
Les poblacions actuals de taburo blanc (Carcharodon carcharias) del Mediterraneu poden ser els descendents d'un chicotet grup migratori que s'extraviaren en les rutes cap a Australia fa uns 450.000 anys.
Un grup d'investigadors encapçalat pel biolec mari Leslie Noble, de la Universitat d'Aberdeen, ha senyalat un posible error migratori com la causa de l'assentament d'estos esquals (image 1) en aigües d'este mar.
Image 1. El taburo blanc, Carcharodon carcharias.
EVIDENCIES GENETIQUES
El grup de Noble* secuencià un segment de l'ADN mitocondrial de quatre d'estos animals i comparà l'informacio en un banc de codic genetic d'esta especie en aigües de tot el planeta. El resultat els deixà sorpresos: existix una relacio estreta entre estos animals i els residents en aigües australianes, superant inclus qualsevol posible parentesc entre els esquals de l'Atlantic o de l'Indic com esperaven trobar els cientifics.
Per mig d'una tecnica de datacio molecular basada en el numero de diferencies existents entre estes dos lluntanes poblacions, han sigut capaços de situar la desvinculacio d'este grup de l'original en el Pleistoce. Este periodo, entre glaciacions, estava caracterisat por un aument de la temperatura ambiental que derreti les capes de gel i produi un aument del nivell de la mar i la formacio d'un gran remoli en la costa Est de Surafrica, anomenat anell de Agulhas. Els esquals, al situar-se en la corrent de Agulhas, que transporta aigües calides de l'Ocea Indic tropical cap a l'extrem sur d'Africa, poden advertir indicis de les aigües mes gelades de la corrent de Benguela que els orienta en el seu retorn migratori. No obstant, la formacio d'este immens anell d'aigües calides pugue emmascarar la corrent de Benguela, lo que els feu prendre com ruta de tornada a l'Oest i al Nort per la costa africana fins desembocar en el Mediterraneu, en lloc de girar a l'Est, la seua ruta original.
Estos grans peixos, al igual que els salmons, tornen al lloc que els va vore naixer per a reproduir-se despres de realisar grans migracions, fet que explicaria els continus, encara que escassos, avistaments en estes aigües a lo llarc de la historia.
Antonio Bonilla es Llicenciat en Ciencies del Mar per l'Universitat de Las Palmas de Gran Canaria