Va naixer el 14 de novembre de 1921 en la ciutat d'Onil en un llar humil, filla d'un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat. Depren de son pare la llengua valenciana, que li donava lliço sentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari de l'eminent filolec, llingüiste i academic Mossen Lluïs Fullana. Per aço, va ser tota sa vida una "fullanista" convençuda.

Usuaria de l'idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna. Des de jove va escriure poemes, contes, fabules, relats i articuls periodistics.

Estudià els cursos de valencià de Lo Rat Penat, arribant a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres.

El Misteri d'Elig, tambe nomenat Festa d'Elig o simplement 'La Festa', es una representacio sacro lirica i teatral, cantada i escenificada, que te una partitura musical en un llibret narratiu dels seus directors o mestres de capella (“Consueta”) que tracta sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge Maria basada en els texts o arguments d´alguns evangelis apocrifs, especialment i majorment en el del pseudo Josep d´Arimatea. La representacio està dividida en dos actes, ´La Vespra´ i ´La Festa´, per lo que l´obra s´escenifica de bades cada 14 i 15 d´ agost -dia de la festivitat de l´Assuncio- en l´interior de la Basilica de Santa Maria, en la valenciana ciutat d´Elig. Els dies anteriors, 11,12 i 13, el ´Misteri´ es representa, cobrant entrada, condensat o resumit en un unic acte que servix com a previ ensaig general.

Va naixer en Oriola, el 8 de giner de 1925. Aficionat a la bicicleta des de chiquet, treballava en una empresa menuda com a repartidor, llabor que realisava en una pesada bicicleta. Començà participant en carreres locals, en una bicicleta que li regalà son germa major, una Alcyon.

La seua primera victoria fon en el Campeonat Regional de Valencia. En 1945 participà per primera volta, en la Vuelta Ciclista a Espanya, en una epoca en la que no hi havia equips, cada corredor portava la seua propia bicicleta, aigua i menjar; tambe tenien que solucionar ells mateixa les averies i llavar-se la roba.