Cursos de llengua valenciana
Novetats editorials
Novetats editorials
Botiga
L’associacio cultural Amigos de la Historia Caudetana ha presentat el segon numero de la revista Capdetania. Tierra de fronteras. Esta revista, dedicada als estudis sobre l’historia de Capdet te periodicitat anual i es un proyecte que avança cap a la seua consolidacio en l’aparicio d’este segon volum.
Dins de les festes de Nadal, l'Epifania es la que tanca el cicle festiu i es una de les que desperta major expectacio perque ve acompanyada de la visita dels Reis d'Orient. Es la festa de l'ilusio per excelencia, especialment entre els mes menuts, que porten molt de temps comboyats per pares, yayos i demes familia en l'escritura de la carta per a demanar els regals que els chiquets desigen i que el Reis d’Orient els duran en eixa nit tan magica.
Angelino Soler i Romaguera, naixcut en Alcasser, el 25 de novembre de 1939, “el meteor d’Alcasser”, apodo que li posà Lluis Puig.
Als 17 anys participà en una prova ciclista organisada en el seu poble, pronte inicià una escapada que acabà quan se li creuà un carro i l’accident li costà varies fractures. Pero aixo no li llevà l’anim i seguia entrenant (inclus de nit) per a poder participar en totes les proves que fora possible. Arribant a participar en la Vuelta a Valencia per a Aficionats.
A voltes entrenava i procurava dependre d’un atre veterà i gran cicliste, Salvador Botella i Rodrigo “El Chiquet de Benifayo”, que el posà en contacte en l’equip Faema per a aficcionats, participant i guanyant la Volta als Pirineus.
El recent passat dia 20 de novembre, va fer 756 anys que la ciutat ilicitana islamica de Madinat Ils (Ildj) passà de ser musulmana a ser cristiana i…valenciana. El rei aragones Jaume I conquistà tal dia en 1265, la vila ilicitana i entrà en ella triumfalment. S'obri llavors una nova pagina de la nostra historia ilicitana inaugurant-se la nova era de l'Edat Mija en que el temps deixà de medir-se pel comput mahometà de l'Hegira i per tant s'inicià el proces de cristiandat de la vila ilicitana i començà l'integracio de la ciutat d’Elig en la Corona d'Arago i per tant en el Regne de Valencia.
Antonia Vila va naixer en Onil el 14 de novembre de 1921, cumplint-se enguany el centenari del seu naiximent. Fon una gran valencianista i una gran lluitadora en defensa de l'identitat valenciana durant tota la seua vida. Fon mestra de valencià i participà molt activament del moviment cultural valencianiste durant decades. Participà en programes de radio, escrigue articuls en prensa i colaborà en moltes publicacions i en associacions valencianistes.
Desenrollà la seua llabor majoritariament en Elig, arribant a ser presidenta d'Honor del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano. Es una figura a reivindicar com a impulsora de la llengua valenciana i un eixemple per a tots els valencians i valencianes d'una vida d'amor i treball per Valencia.
Primitiu fon u dels personages mes destacats del sigle passat, naixque en Sueca i faltà el 11 de novembre de 1971 en Valencia. Perit mecanic, inventor, mecenes, empresari, investigador d'arqueologia i toponimia, activiste incansable (el seu exlibris era: treballar, persistir, esperar) i posà negre sobre blanc les seues vivencies (de 1916 a 1965). Ademes, fon deca del Centre de Cultura Valenciana (1956-1962); dos vegades president de Lo Rat Penat (1932-1935 / 1958-1961); presidi Proa (1935-1936); dirigi l'editorial Sicània (1955-1967) i la revista del mateix nom (1958-1959).
En homenage a Pepin Damian i Polo, Coeter major de Paterna.
