Botiga

Cors clavillats, nove llibre del cabanyaler Enric Calvo i Dolz, es una novela extreta de la vida real, crua i sincera, a on la fabulacio es veu solapada per la durea de l'existencia mes aspra, narrada en la naturalitat de qui transmet les histories sentides com a propies en la confiança d'un moment de debilitat o d'autoevaluacio vital.

Cap a l'ocas, es una novela dura, crua, per la que les vides discorren ente situacions a on, aparentment, el caos i l'orde conviuen tolerant-se, com ho fan la normalitat i els submns arraïlats en la marginialitat, a on les ilusions es proyecten en persones i en personages mitics o mistics, pero sempre mitificats, a on lo millor i lo pijor de cada u paraixen haver trobat un punt, ¿mort, viu?, d'inestable equilibri.

Antologia de les seues obres en homenage al centenari d'Eduart Escalante.

Els principis del segle XIX varen ser durs en la Ciutat i Regne de Valencia, la postguerra del frances, la situacio politica i economica no eren massa encorajadores. La Medicina de l'epoca va patir un estancament important respecte de l'esplendor del XVIII. Molts catedratics de la Facultat de Medicina de Valencia foren perseguits per motius politics en l'arribada de Ferrando VII.

Es en est ambient quan ix a la llum la Medicina Curativa de Ms. Leroy, si be el llibre estava escrit setanta anys abans en França, ara arribava traduit al castellà a Valencia. La popularitat que alcançà l'obra va encendre la polemica. Alguns meges, poc estrictes en la practica medica, varen seguir les seues indicacions. Pero la majoria dels meges de l'epoca varen fer front a dita Medicina. Dins d'esta polemica troben el centre d'esta obra, els dialecs en valencià que s'escrigueren en 1827 en torn a la Medicina Curativa de Leroy.

Traduccio al castellà del llibre El regiment de la cosa publica o Govern de la republica de Francesc d'Eiximenis en un estudi introductori a carrec d'En Miquel Castellano i Arolas.

La proposta d'Enric Chiralt de mostrar-nos els reics i variats matisos de la quotidianitat pot resultar al mateix temps que una valuosa font de coneiximent, un sincer i profunt homenage a tots aquells que ens han precedit, conformant en la seua existencia, les seues costums i formes de vida, el patrimoni cultural que ens es propi.

A traves de les pagines d'este llibre se'ns presenta un recorregut historic que arranca en el segle XV, epoca de transit entre l'Edat Mija i el Renaiximent, lo qual comporta un canvi de valors culturals i socials importants que podrem reconeixer en l'evolucio que sofrix la poblacio de la comunitat rural d'Alfara del Patriarca.

El coneiximent del passat dels nostres pobles i ciutats, l'historia, en majuscules o minuscules, no sera possible, s'ha repetit mil voltes, si no s'escorcolla el detall mes menut, ni no es comparen fets i circunstancies, si no es tenen present senyes, insignificants en un primer moment pero importants moltes vegades.

Aço primer que completa lo segon que ya feu en son dia (Albal. Toponimia urbana. El nom del nostre poble. Noms de carrers i places, Alzira, 1978) es quant intenta i conseguix Jesús-Emilio Hernández Sanchis en el llibre que tenim en les nostres mans.

Des del capdamunt de les Cabreres, o Cabrelles, es presenta un objecte, el mes delicios que es puga pensar, i es tota l'horta de Valencia, descobrint-se tambe els monts de Denia i Xativa, la cordillera de Morverdre i mes alla, que sera la distancia de prop de cent llegües. Com la ciutat de Valencia està tan acompanyada de lloes en les seues inmediacions i de moltes cases de camp entre ells, les quals es diuen alqueries, no poguent-se distinguir massa be des d'esta distancia les seues divisions, tot aço pareix una ciutat, que si aixina fora, no hi hauria una atra igual en el mon. La verdor d'aquell dilatat pla, sembrat d'una multitiut de pobles, fan preciosa contraposicio en la mar, i tot contribuix a formar una vista que mai imaginaren els poetes.

Revista Cresol Nº17:

ARTICULS

• El valencià: una llengua entre l'autonomia i l'assimilacio. Antje Voss.
• La cela de Sant Vicent Ferrer. Alfonso Esponera i Cerdan.

CREACIO LLITERARIA

• La porta. Voro Vendrell i Matoses.
• El temps del lliri. Lourdes Lanjarin.
• El soterrar. Manuel Zarzo i Lozano.

JOVENS ESCRITORS

• Despres d'un any. Davit Marchuet i Mas.

Revista Cresol Nº16:

ARTICULS

• A.V.E.: un tren a poca velocitat. Ferrando Ribes i Blasco.
• La reaccio senyorial en la Baronia de Chiva: el pleit del Mas de Ferriols. Antoni Atienza.

CREACIO LLITERARIA

• El Regne i tu. Josep Vicent Sabater.
• La carrasca. Salvador Vendrell i Matoses.
• Canço de lluita. Maximilia Thous i Llorens.
• Nomada en el temps. Ana A. Millas i Mascaros.

JOVENS ESCRITORS

• Premonicio. Pau Giner i Bayarri.