Enkara, tercer llibre del viler Chimo Lanuza, des del trencall de maror de l'intimitat mes viva, a on couen farcits els sentiments i les esperances, els amors i les solituts, nos fa albirar, entre dos clarors, en el brollador refrescant i pur del seu llenguage, la claritat dels llamps que, com cada dia, venen a llaurar, l'anima propia.
El Requiem del Samaruc es una novela de valencians i entre valencians. Aci es parla de tot quan tenim a flor de pell, de les nostres ilusions colectives, i de les nostres frustacions individuals, del nostre ser, de lo que volem, de lo que volen i de lo que no volen que sigam. Dels cóms i dels quans, en nnoms sense llinages; d'un trencament generacional, d'una guerra civil ente pacifics conciutadans, una guerra de paraules i llengües esmolades. De la supervivencia d'un poble: el nostre.
Oracio causal es una novela explicita, adulta; a cavall entre la passio jovenivola i la conformitat dels anys. En ella es tracta l'homosexualitat sense dobles llenguages ni desijos amagats, en pell i en carn, en tan desinhibida normalitat que choca, fent cloixir les convencions socials. La vida, en ocasions, fa recorreguts provisionals, diferents als habituals, com els autobusos d'una ciutat en obres, per a anar a parar al mateix lloc.
Serie de relats en valencià agrupats per tematiques: Carrers i racons del Cabanyal, Menjar i viure, Jocs de chiquets, Personages populars, i Costums i tradicions.
Segon llibre de poesia de Miquel Castellano i Arolas. Conjunt de poemes materia amorosa.
Relats. Serie de relats en valencià: Ramonet de Bouperlavila; Els fabulosos rossinyols del princip Bernat; Memories d´un àngel de la guarda; Vida i milacres d´un home depressiu.
La Germania de Valencia, de Miquel Garcia, notari, es una de les poques croniques coetanees als sucessos, i provablement la manco injusta en els agermanats, que ha arribat a les mans dels valencians de hui. Encara que des del criteri senyorial -el dels guanyadors- te la gran virtut de estar narrat per un dels protagonistes, no belics, dels fets; per atra banda no exent d'ironia, inclus front als excessos que massa a sovint s'alçaren en el protagonisme historic.